dissabte, 15 de maig del 2010

Tancament de l'assignatura

Bona tarda friends,
Per tancar aquest bloc m'agradaria dir que aquesta és l'última entrada que realitzaré a aquest espai ja que ja s'acaba el curs i amb aquest l'assignatura.
M'encantaria destacar la utilitat que ha tingut la matèria donada en aquesta ja que a tots i a totes ens ha servit per ampliar els nostres coneixements i per tenir una visió més àmplia i profunda sobre les DA.
Gràcies per donar-nos aquesta oportunitat.
Montse Rovira Vidal

dilluns, 10 de maig del 2010

Una bona resposta de del mateix Institut: L'aula oberta.

Bon dia fidels seguidors i seguidores,
Avui us presento, l'aula oberta, com un altre recurs per afrontar les dificultats d’aprenentatges referents a la conducta i comportaments dels adolescents. A diferència del recurs de la UEC, l’aula oberta es desenvolupa al centre, és a dir, a les mateixes instal•lacions d’aquests, en el qual els alumnes cursen l’ESO. Aquesta opció es basa en una experiència i formació fonamentada amb la interacció educativa.

L’aula oberta pretén configurar-se com una experiència educativa integrada d'atenció a la diversitat, entenent aquesta com a intervenció educativa comunitària en la qual els diferents agents de l'entorn de l'escola participen conjuntament en la identificació i en la solució de problemes educatius de forma corresponsable. Té com a objectius la millora de l'èxit escolar i promoure l'adquisició d'habilitats per al desenvolupament personal, social i laboral.

Un altre dels seus objectius principal és configurar-se com una nova resposta a les necessitats d'intervenció específiques no cobertes, per resoldre situacions de fracàs escolar i de risc d'absentisme que implica tot sovint la no acreditació en acabar l'etapa obligatòria. D’aquesta manera, i gràcies a l’aula oberta, s’ofereix a l’alumnat el qual té uns baixos nivells acadèmics o un comportament desajustat al medi, d’entre d’altres característiques, l’oportunitat d’obtenir el Certificat de l’Educació Secundària Obligatòria.
A més, se’ls ensenya algun ofici ja que, a part de les matèries instrumentals (Llengua Catalana, Llengua Castellana i Matemàtiques) i d’altres com Educació Física, Informàtica, Tecnologia i/o Tutoria, realitzen petites estades formatives a les empreses locals que tenen un conveni amb l'institut.

Personalment, penso que aquesta és una bona solució per alumnat amb dificultats d’aprenentatge referents a la seva conducta ja que els ajuda a tenir una motivació per anar a l’escola, a millorar de forma positiva el seu autoconcepte, a augmentar les bones interrelacions interpersonals...

Tot seguit, i per acabar, us presento una sèrie de webs d’interès de diversos exemples d’aules obertes:

http://aula-oberta.blogspot.com/

http://blocs.xtec.cat/aulesobertesiestorreforta/

http://laclasemata.blogspot.com/

http://perso.wanadoo.es/luismalvarez1/


diumenge, 9 de maig del 2010

Les Unitats d'Escolarització Compartida (UEC) per combatre els problemes de conducta l'ESO.

Bona nit amics i amigues,

Aquesta darrera entrada fa referència a les possibles solucions que podem donar a alumnes amb problemàtiques de conducta a l’ESO. A primària, els alumnes amb conductes antisocials i comportaments desajustats podem donar-los resposta a través de les diferents tècniques donades en les dues entrades anteriorment desenvolupades en aquest bloc. En canvi, a l’ESO podem trobar...

La UEC, és a dir, les unitats d’escolarització compartida com un recurs psicopedagògic. Aquestes institucions han estat creades per tal de garantir l’atenció educativa necessària a l’alumnat amb necessitats educatives especials derivades de la inadaptació al medi escolar. Aquestes unitats només es desenvolupen a l’educació secundària obligatòria i de manera excepcional amb alguns alumnes els quals podran seguir part dels ensenyaments corresponents a aquesta etapa en unitats d’escolarització compartida (UEC), on se’ls oferiran activitats específiques adaptades a les seves necessitats.
El perfil d’alumnat que assisteix en aquestes aules són alumnes que hauran d’haver cursat, primer d’ESO o bé tenir, com a mínim 14 anys i en cap cas més de 16. Aquest alumnat presenta:
Desajustos conductuals greus que es manifestin en situacions d’agressivitat o violència que posin en perill la convivència del centre i les interrelacions amb els seus companys i companyes.
Absentisme injustificat, rebuig escolar, existència de conductes predelictives greument perjudicials, contraris a les normes de convivència del centre.

Per aquest motiu, el Departament d’Educació ha arribat a acords amb determinades entitats i corporacions locals per poder oferir aquestes activitats complementàries, des de les unitats d’escolarització compartida (UEC), considerant l’experiència i l’especialització en l’atenció a joves amb risc de marginació, amb trets d’inadaptació social, amb conductes agressives, predelictives o d’altres de naturalesa similar.
Cal dir que l’escolarització en aquestes unitats comportarà una escolarització compartida amb el centre docent en què l’alumne/a estigui matriculat, del qual continuarà depenent als efectes acadèmics i administratius.

Per més informació podeu consultar a:

Espero que trobeu interessant el recurs, gràcies.

dimarts, 4 de maig del 2010

Les tècniques de modificació de conducta.

Bon dia seguidors i seguidores,
A continuació us presento una sèrie d’estratègies pròpies, constructives i útils referents a la modificació de conducta. N’hi ha moltes més, però després d’haver buscat per els diferents webs, portals d’Internet i bibliografia, he decidit quedar-me amb les 4 tècniques més potents, les més utilitzades per professionals, famílies i subjectes. Aquestes són:

1. Reforç positiu


És un procediment per incrementar la força d’una resposta o la probabilitat de què passi determinat comportament.
Un reforçador positiu és un estímul que augmenta la probabilitat que passi una resposta. Per tant, si reforcem una resposta amb un estímul molt fort aconseguirem que l’infant realitzi el comportament que desitgem.
En aquests moments, la recompensa, és a dir, aquella acció o objecte que l’infant identifica com a satisfactori i que li dona plaer, és passar una estona amb l’infant i ajudar-lo a fer la fitxa prestant atenció a la conducta desitjada i restant importància a la conducta no desitjada.
En aquest apartat cal fer al•lusió als diferents tipus de reforçadors:

  • Socials: Compost per expressions verbals positives com els elogis, lloances, felicitacions, frases d’ànim (molt bé, bona idea, continua així...); expressions facials (somriure, fer l’ullet, mirar...); contactes físics (abraçades, petons...), altres aspectes (escoltar amb atenció, caminar junts...).
  • Materials: Productes consumibles com fruits secs, golosines o begudes. Són coses que tinguin valor pel propi infant.
  • D’activitat: El reforçador és la realització d’una conducta que li doni plaer a l’infant. Un exemple: explicar un conte conjuntament la mestra i l’infant.
  • De fitxes: economia de fitxes, serveix per tenir un control estricte sobre un determinat ambient, en aquest cas la classe, per tal de controlar les conductes d’una persona o del grup.

A continuació us presento una sèrie de Passos a seguir per tal d’implementar un bon programa de reforçament positiu:
I. Especificar amb precisió la conducta a modificar.
II. Identificar reforçadors eficaços.
III. Administrar els reforçadors immediatament després de realitzar la conducta desitjada.
IV. Aplicar de forma descendent els reforçadors per ajustar-se al programa.

Ex: Si l’infant vol anar a beure aigua i ara toca fer la fitxa li podem dir...
- Primer mirem aquesta fitxa que cal fer, t’ajudo a fer-la i després et deixaré anar a beure aigua.


2. Modelament


Aquesta tècnica consisteix en què a través del reforç positiu modelem una conducta per aconseguir la nostra meta, és a dir, millorar els comportaments de l’infant.
D’aquesta manera el modelament consisteix en què si en una situació donada una persona fa alguna acció que es seguida per un reforç positiu, és més probable que la persona faci això quan s’enfronti a situacions similars.
Aquesta tècnica està paral•lelament lligada a l’extinció de la conducta, ja que la transformació i modificació d’una conducta es desenvolupa conjuntament amb l’eliminació d’una altra.

Dos elements que cal tenir en compte són:

  • Identificar els reforçadors que mantenen la conducta: si els nens se’n riuen d’ell quan fa alguna acció direm que l'infant no hi és.
  • No prestar atenció a la conducta problema: no mantenir cap tipus de contacte visual, ni verbal.


Ex: Si el nen a través dels reforços aprèn a aixecar el braç quan vol parlar...
- Aprendrà a respectar el torn de paraula, escoltarà mentre li parlin i aprendrà a escoltar als altres.


3. Extinció de conductes


Eliminar l’atenció que actua com a reforçament positiu, això provocarà que l’infant es doni compte de què comportant-se d’aquesta manera no hi ha recompensa d’atenció. Així doncs, el que cal es esperar que de forma gradual deixi d’emetre aquestes conductes, intentant no prestar-li atenció.

Aspectes ha tenir en compte:

  • No prestar atenció a la conducta-problema suposa no mantenir cap tipus de contacte verbal o visual amb l’infant.
  • S’ha d’esperar que en els pròxims dies es produeixi un increment de la conducta-problema en freqüència, intensitat o duració. Això és positiu ja que indica que el nen ha captat el missatge.
  • Si en aquest moment ens donem per vençuts, el nen tornarà a tenir el control del medi ràpidament.
  • L’extinció pot provocar altres respostes negatives en el nen, perquè pot provar altres mètodes de cridar l’atenció i farà proves per tal de veure quina li funcioni.
  • Cal ser constants, no cedir en cap moment
  • L’extinció no s’ha d’aplicar en aquelles conductes que puguin suposa un mal físic per l’infant o per la persona que l’aplica.
  • És molt interessant combinar l’extinció de la conducta amb el reforçament positiu d’una conducta alternativa desitjable.

Ex: Si l’infant està tota l’estona parlant perquè vol respondre la qüestió que està plantejant la mestra.
- La mestra no li fa cas i li remarca: No et faré cas fins que no aixequis el braç. A continuació, l’infant aixecarà el braç i la mestra el deixarà parlar.



4. Temps fora


Consisteix en la supressió rotunda de l’oportunitat d’obtenir reforçament positiu durant un determinat període de temps. També es coneix amb el nom d’aïllament social perquè el nen és enviat a un medi restringit, menys reforçant durant uns minuts. Normalment, tants minuts com anys tingui el nen. Així, el nen surt de la situació social i s’ha de situar a un espai el més neutre possible on no es pugui distreure en cap moment.
La conseqüència d’aquesta tècnica és que les conductes reforçades s’incrementaran i es reduiran les conductes no reforçades.

Aspectes ha tenir en compte:

  • El lloc d’aïllament no ha de ser atractiu per l’infant ni ha d’estar molt allunyat.
  • La duració del temps fora ha de ser relativament breu. La regla orientadora amb nens molt petits és un minut per edat de l’infant.
  • Evitar qualsevol reforçament mentre es desplaça cap al lloc neutre, quan s’hi troba ni quan en torna.
  • Cal reforçar positivament conductes alternatives adequades.

Ex: Quan el nen pega o molesta amb freqüència als companys...
- L’aïllem al racó del mirall sense replicar-li, mirar-lo ni dir-li res.

Per últim, us proposo una tècnica que no s’hauria d’utilitzar ja que...


***Càstig***

És un mètode per tal de poder reduir la força d’una conducta o resposta. Consisteix en un estímul que debilita o suprimeix la resposta a la qual segueix. En aquest cas, es suprimeix la conducta de forma total però momentània ja que és possible que torni a manifestar aquests comportaments més endavant. Cal que el càstig sigui constructiu, és a dir, que aprengui que allò que ha fet no s’ha de tornar a fer i per tant ho ha d’arreglar.

Ex: Quan l’infant vol veure aigua, la mestra no li deixa i li cau la botella a terra. Llavors està tot el terra mullat.
- La mestra s’enfada, el castiga dient-li que recolleixi tota l’aigua amb la fregona. Després parla amb ell per tal de reflexionar sobre el tema.


Així doncs, cal informar a tots els agents educatius i socials que tracten amb el subjecte de les diferents tècniques que s’utilitzen per modificar conductes i també cal que encara reflexionem molt sobre el càstig i la seva utilització en la nostra societat.

dimecres, 21 d’abril del 2010

Petites estratègies, grans resultats...

El bloc 4 de l’assignatura es desenvolupa mitjançant el temari d’altres dificultats que poden presentar diversos alumnes als quals els pertorba l’aprenentatge de nous continguts. Estem parlant dels trastorns i problemes de conducta que tenen alguns alumnes i es manifesten com a dificultats associades a l’aprenentatge. Alguns exemples d’aquests podrien ser: el trastorn antisocial, el TDAH o el Trastorn negativista desafiant.

Aquests trastorns s’han de diagnosticar quan abans millor i si no estan diagnosticats cal que per part dels mestres i les famílies hi hagi una bona intervenció per tal d’intentar millorar les seves conductes, respostes, comportaments. Per això, tot seguit us mostro una sèrie de petites estratègies que ens poden ajudar a aconseguir grans resultats amb infants.

  • Elogiar conductes concretes totalment normalitzades i adequades.
    o Felicitar-lo/a quan faci coses bé per petites que siguin.
    o De forma sincera i vertadera.
    o A través del reforç social. (tots els alumnes/família en surtin beneficiats)
  • Ignorar o no prestar l’atenció al comportament inadequat del/a nen/a.
  • Utilitzar un llenguatge positiu.
  • Donar-li dues opcions que porten a un mateix resultat.
  • Intentar evitar els càstigs.
  • Anticipar les accions problemàtiques.
  • Dedicar-li més temps, mimar-lo/a més.
  • Supervisar-lo/a sense que se n’adoni.
  • Apropar-se a ell/a amb ganes d’ajudar-lo/a.
  • La música com a fil conductor.
  • Reorganització de l’aula, canvis de lloc on s'asseu.
  • Aconsellar als pares que l’apuntin a activitats extraescolars.
  • Continuïtat de les tècniques introduïdes.
  • Per millorar l’autoestima i l’autoconcepte de l'infant cal...
    o Accepta’l, estima’t més al teu/a alumne/a, fill/a.
    o Descobreix els seus interessos i comparteix-los.
    o Confia en ell/a i amb què ho pot fer bé.
    o Tenir bona comunicació amb ell/a.
    o Remarcar la idea que no és un nen dolent/a.
    o Donar-li càrrecs o responsabilitats (sobretot si impliquen moviment).

D’aquesta manera, el que pretenc es proporcionar i combatre accions i conductes que desenvolupen aquests tipus d’infants tot realitzant intervencions adequades i ajustades a cadascun d’elles. A més, aquestes serveixen com a ajudes i suports per pares i mares i mestres que tenen infants com aquests a l'aula.

dijous, 8 d’abril del 2010

Treballem la motivació perquè els nostres alumnes aprenguin amb més qualitat.


Bon dia companys i companyes,

Últimament, en les darreres classes hem parlat bastant de la motivació que cal que tinguin els alumnes per tal d'aprendre a llegir i a escriure. En aquest espai vull fer una petita reflexió sobre el tema per tal de remarcar la importància que té que els nostres alumnes estiguin motivats per poder treballar de forma significativa i funcional per aquests.

La motivació desenvolupa aquell interès que té l'alumne pel seu propi aprenentatge i per activitats que el condueixen a aquest. L'interès es pot adquirir, mantenir o augmentar en funció dels elements intrínsecs (característiques individuals de l'alumne, expectatives de futur...) i dels extrínsecs (ambient de l'aula, relació amb els altres companys...).

Per aconseguir això, cal que els professionals de l'ensenyament estiguin totalment formats a través de diversos cursos o assessoraments per tal que aquests es plantegin un triple objectiu en la seva acció motivadora que es desenvolupa dia a dia amb els seus alumnes.

Aquests triple objectiu, que tot psicopedagog cal que el segueixi com a màxima de l'ensenyament de la motivació, fa referència a què, el docent ha de:


**Suscitar l'interés dels alumnes animant-los constantment.

**Dirigir i mantenir l'esforç i l'interès per continuar treballant.

**Aconseguir l'objecitu de l'aprenentatge fixat.

El docent a més, cal que tingui en compte que cada alumne es motiva per raons diferents i cal que aquestes les tingui controlades per tal d'arribar a tots els alumnes per igual de forma profunda.

La motivació dels alumnes ve donada per diversos factors i elements que els docents i la família han d'utilitzar per tal d'augmentar-la. Per això, acabo facilitant-vos una presentació en la qual trobareu una sèrie d'estratègies útils per motivar els alumnes per la lectura. Aquesta proposta ens ofereix diverses eines teòriques i pràctiques per tal de duu a terme exercicis per treballar la motivació amb els alumnes des de l'escola i des de casa.

Bé doncs, a veure que en penseu de tot això... ha comentar s'ha dit!!!!




dijous, 25 de març del 2010

Quina via és més adequada per poder llegir?


Bona tarda seguidors i seguidores,

Avui us tinc preparada una notícia interessant, fa referència a les dues vies d’accés a la lectura. El dilema està: quina de les dues és més efectiva i exhaustiva per aprendre a llegir?


Primer de tot cal, recordar en què consisteixen les dues vies d’accés. Coltheart i Rastle les defineixen així:

  • La Via fonològica: basada en les unitats de processament menors, per tant, en els grafemes o grups de grafemes. En aquesta hi ha un conversió del grafema a fonema.
  • La Via lèxica: basada en les unitats de processament, és a dir, en les paraules.

A classe hem parlat moltíssim sobre aquestes dues vies les quals ens permeten accedir a la lectura, però avui us vull presentar els passos que segueixen els nostres cervells segons utilitzin una via o una altra. Aquestes són:

  • Passos per llegir mitjançant la via fonològica:
  • Sistema d’anàlisi visual.
  • Sistema de conversió grafema – fonema en el qual es transformen les lletres en grafemes i hi ha un procediment d’assemblatge a través del qual es desenvolupa l’agrupació sil•làbica per ser pronunciada com un únic programa articulatori.

  • Passos per llegir mitjançant la via lèxica:
  • Sistema d’anàlisi visual: analitza l’estímul escrit i produeix una seqüència de lletres abstractes.
  • Anàlisi del lèxic ortogràfic d’entrada a través de la memòria específica que registra representacions ortogràfiques de totes les paraules familiars al subjecte.
  • Sistema semàntic que s’activa si la seqüència de lletres abstractes corresponen a una paraula coneguda, seguidament, aquest li atorga un significat.
  • Lèxic fonològic de sortida fa referència a la representació fonològica abstracta de la paraula, a la construcció de cadenes fonèmiques i a la transcripció fonètica per articular la sortida verbal.

Cal dir que si hi ha algun tipus de problema o dificultat en alguna d’aquestes dues vies els subjectes poden patir diverses alteracions en la lectura o en l’escriptura. Per exemple:
Alteracions en la lectura: tot tipus de dislèxies i alèxia.
Alteracions en l’escriptura: diversos tipus de disgrafies i altres alteracions.

Per últim, cal donar una resposta clara i concisa sobre la pregunta amb la qual he iniciat aquesta publicació: Quina via és més adequada per poder llegir?

La resposta d’aquesta fa referència a què un bon lector i expert en la lectura i escriptura cal que utilitzi alternativament i complementàriament les dues vies d’accés al lèxic ja que, per exemple, en els moments que conegui les paraules que va llegint ho pot realitzar a través de la via lèxica, llegint la paraula com un tot. En canvi, si llegeix paraules que no coneix, poc freqüents o molt llargues pot usar la via fonològica que li permet associar cada grafema amb els fonemes corresponents.

Gràcies per tot i bona Setmana Santa amics i amigues.

P.D. Si voleu més informació podeu consultar aquest enllaç, què és d'on he extret informació per dissenyar la publicació:


http://www.scribd.com/doc/21023568/Modelo-de-La-Doble-Ruta

dimecres, 17 de març del 2010

Proposta potent d'intervenció amb els alumnes que mostren dificultats per accedir a l'Aprenentatge Inicial de l'Escriptura i la Lectura.

Bones tardes companys i companyes,
Ara feia dies que no penjava cap notícia però la raó és que n'estava buscant una de ben significativa i aprofitant que avui no tenim classe i tenim temps lliure doncs és el dia perfecte per fer una nova entrada i publicació al blog.
Així doncs no us faig esperar més i us adjunto l'enllaç del link del projecte que he analitzat:

Aquest programa és més proper del que ens pensem perquè ha estat supervisat per un dels docents de casa nostra el senyor Gabriel Comes Nolla. Cal dir que és un document molt recent ja que fou publicat el curs acadèmic 2006 - 2007 per Jordi Duch Amenós.

El document és una font molt àmplia que toca tot tipus de temes relacionats amb la intervenció de les DA que podrem trobar en la lectura, fent referència a la dislèxia, i a l'escriptura, o el mateix disgrafia.

Tot seguit, us faig una breu presentació de la informació que podem trobar en aquest projecte:

  • Sistema de lectura i escriptura, ens fa una reflexió sobre la importància de la comunicació tant verbal com escrita.
  • El processament de la informació en l'escriptura, es refereix al fet de saber escriure i presenta diverses vies per arribar a les representació escrita de la paraula.
  • El processament de la informació en la lectura, ens explica la importància de saber llegir i el reconeixement de les paraules.
  • L'anàlisi i la síntesi fonètiques, més endavant remarcaré la importància de la consciència fonològica i la diferenciació entre aquesta i la consciència fonètica.
  • L'aprenentatge i l'Ensenyament de l'escriptura i la lectura, fa referència a diverses teories, models i propostes de l'escriptura i la lectura.
  • Dificultats d'aprenentatge de l'escriptura i la lectura, tema molt ampli exemplificat amb diversos anàlisis de casos significatius i potents.
  • Principis per a la intervenció psicopedagògica i educativa.
  • Processos i instruments d'avaluació, fa referència al què, com i quan avaluar i ens presenta diversos estris útils per la valoració dels subjectes.
  • Procés d'ensenyança-aprenentatge: de la teoria a la pràctica, és una visió pràctica de la teoria desglossada en diverses fases.
  • Procediment d'anàlisi modular (PAM) com a eina d'anàlisi de l'ensenyament dels processos de codificació i decodificació.

Bé doncs a partir d'aquí, voldria destacar el concepte de consciència fonològica diferenciant-lo del de consciència fonètica. La consciència fonològica la vam treballar a l'aula després de la visualització del vídeo de les cases, però per si no ens ha quedat molt clar el concepte tot seguit, us presento la definició:

  • La consciència fonològica és aquella capacitat que, obviant la funció comunicativa del llenguatge permet a l'individu adonar-se que les paraules que hom pronuncia estan constituïdes per unitats més elementats i en facilita la seva manipulació. Jiménez i Ortiz (2000)

Aquesta fa referència a la possibilitat d'analitzar aquestes unitats i efectuar operacions complexes amb elles. Per exemple, algunes activitats de consciència fonològica són: determinar si dues paraules rimen o no, reconèixer la síl·laba en una determinada posició en una paraula o identificar si un mot té un determinat fonema o no.

Cal distingir-la de la consciència fonètica ja que són dos termes semblants però totalment diferents.

  • La consciència fonètica, en canvi, és la capacitat que té el subjecte per a analitzar els fons o fonemes d'una paraula i operar amb ells. Hernández-Valle i Jiménez (2001).

Així doncs, un exemple d'aquesta serien activitats relacionades amb el domini dels fonemes.

Apa doncs, espero que després d'aquesta reflexió us hagi proporcionat una eina útil de consulta i, així, haureu repassat el terme de consciència fonològica i n'haureu ampliat un de més, la consciència fonètica.

dijous, 11 de març del 2010

Si els pares llegeixen més, els seus fills seran més bons lectors?

Bon dia amics i amigues!!!
Bé, avui us presentaré notícies referents al bloc 2, aquest s'endinsa en el món de les DA de la lectura i de l'escriptura. El tema que us tractaré fa referència als aspectes que vam comentar el primer dia que vam començar a desenvolupar el bloc 2 a classe, vam veure un vídeo en el qual es parlava de l'inici de la lectura i després ens van sorgir comentaris tan interessants sobre el fet de què si els pares i mares són bons lectors/es, els fills i filles seran bons lectors/es i a la inversa, si els pares i mares no són bons lectors/es, els fills i filles tampoc seran bons lectors/es.
Així doncs, el consell que, normalment, se'ls dóna als pares i mares quan no són bons lectors és que llegeixin més amb els seus fills però a vegades, pot resultar una activitat molt monòtona buscar una estona per llegir i posar-nos a llegir els dos conjuntament.
Dediqueu alguns minuts a aquest link sius plau...

http://www.educa.madrid.org/web/cc.sanjosebegona.madrid/web_profes_maestros/web_maestros/doc_planlector/padres.pdf

Una vegada heu fet un cop d'ull al article cal destacar que aquest ens fa reflexionar sobre la importància de la lectura i ens proporciona consells per tal d'incitar a llegir als nostres fills i filles i aporta activitats de lectura que es poden desenvolupar a casa amb els nostres nens i nenes per tal de motivar-los i útils perquè s'endinsin en el món de la lectura.

Aquestes activitats són útils per compartir la lectura entres pares i mares i fills i filles. Totes elles són totalment útils, senzilles i quotidianes. Per exemple:

  • Fer llistes de la compra o llistes del material que necessitem per anar a la piscina, buscar notícies al diari, fer el menjar seguint una recepta culinària, etc.

Així doncs, no només té beneficis referents al fet de fomentar l'hàbit de lectura, sinó que també ens ajudarà a compartir experiències amb els nens i nenes, tenir una comunicació i relació més profunda i descobrir el món a través de la literatura d'entre d'altres aspectes.

A més, pels infants que presenten DA de la lectura i l'escriptura els anirà molt bé perquè els motivarà molt veure que els seus pares i mares es preocupen per aquests i els dediquen temps ajudant-los a millorar el seu nivell de comprensió lectora, d'expressió verbal, augmentant la seva autoestima i motivació, etc.

Per acabar només dir que la resposta a la pregunta del titular és SÍ, està demostrat que si els pares i mares ens impliquem en la lectura, els fills i filles també ho faran i, per tant, seran més bons lectors.

divendres, 5 de març del 2010

És possible prevenir la dislèxia?

Bon dia a tothom!!
Us tinc preparada una notícia molt interessant sobre la prevenció de la dislèxia, sobre si aquest fet és possible o no. Després de la lectura d'un text trobat a la xarxa, anomenat "Quince qüestiones básicas sobre la dislexia", m'ha incitat a realitzar una sèrie de reflexions profundes sobre la prevenció.
Aquest text el podreu trobar a la següent referència virtual:

L'article és molt interessant perquè posa sobre la taula quinze elements interessants relacionats amb el tema de la dislèxia i un d'ells és la prevenció. Aquest text ens pot servir com a resum i tancament del Bloc 1 i el concepte de DA.

Bé, així doncs sobre la prevenció, m'agradaria destacar el fet que, d'una banda, a altres països com Suècia i Dinamarca hi estan treballant, dedicant uns 15 minuts diaris a realitzar jocs de ritmes, treballar la capacitat d'escolta, la identificació de frases i paraules i la manipulació de síl·labes i fonemes. D'altra banda, destacar la implementació als EEUU de diversos programes relacionats per combatre les DA. Això, ha mostrat resultats favorables de manera immediata.

Els infants sotmesos a aquests programes i activitats han millorat certes capacitats com la identificació de lletres, l'anàlisi fonològic i/o la lectura de paraules d'entre d'altres aspectes.

Altres enfocaments terapèutics sobre la dislèxica estan orientats en dos pols, uns basats amb el treball dels mècanimes fonològics i d'altres basats amb els mecanismes lèxics (tema d'interès del següent bloc).

Per últim, dir que a Espanya encara ens queda molt per treballar i aconseguir aquests bons resultats que han obtingut a altres països, però crec que ens hem d'animar i agafar-los com a exemple per posar-nos a treballar ja que com podem veure sí que és possible prevenir la dislèxia.

dimarts, 2 de març del 2010

Tractament i reeducació de la dislèxia.

Bon dia a tots i a totes!!!!
Avui us presento una reflexió interessant sobre el tema del tractament i la reeducació de la dislèxia proposada per Thomson. Però abans m'agradaria fer al·lusió a dues pàgines webs que m'han estat útil per plantejar aquesta nova publicació:

Així doncs, aquest autor planteja la reeducació de la dislèxia a través d'un procés de sobreaprenentatge, pràctica habitual i molt utilitzada en aquests moments.

  • El sobreaprenentatge consisteix en tornar a aprendre la lectoescriptura però adequant el ritme a les possibilitats del nen, treballant des del principi sense errors i propiciant els èxits tot reforçant-los. Es tracta de desenvolupar el reaprenentatge correcte de les tècniques de lectoescriptura, fent-les agradables i útils pel nen, propiciant l'èxit enlloc del fracàs que l'alumne està acostumat a notar. A més, a través d'aquest mètode també podem treballar altres aspectes relacionats amb el llenguatge, la parla, el pensament, els conceptes matemàtics i/o el càlcul entre d'altre.

Aquests recursos ens proporcionen informació sobre diverses suggerències que aquests articles presenten com a propostes per donar resposta a l'alumnat amb dislèxia i als fills i filles amb dislèxia. Per tant, ens aporta diverses idees per tal de treballar tant a l'escola com amb la família.

Per últim dir que, no n'hi ha prou en treballar alguna tècnica de reeducació com a tractament únic de la dislèxia, sinó que com a futurs psicopedagogs i psicòlegs competents hem de pensar que també caldrà treballar altres aspectes com l'autoestima del nen, el seu propi autoconcepte i/o la motivació d'entre d'altres.

Així doncs, no només cal treballar continguts sinó que també cal treballar característiques intrínseques i interpersonals de l'individu i aspectes relacionals d'interactuació amb els altres els quals algunes vegades queden una mica oblidats.

dissabte, 27 de febrer del 2010

Tests i proves que ens ajuden a diagnosticar la dislèxia.

Bona tarda senyors i senyores!
Avui torno a portar-vos notícies fresques sobre la dislèxia. La informació que us presento l'he extret a través de la visita de diferents espais web i la consulta dels apunts d'altres assignatures ja realitzades anteriorment. Així doncs, us proporcionaré elements útils per tal de realitzar el diagnòstic de la dislèxia. Però, primer de tot cal definir-la com una dificultat d'aprenentatge de lectura, escriptura o càlcul que tenen els nens i perdura al llarg de tota la vida.
D'aquesta manera, a través de les informacions extretes he confeccionat una llista de proves i/o tests que podrien ser útils per detectar la dislèxia o si més no per confirmar aquesta DA. A classe, anteriorment, ja hem parlat que, fins ara, no hi ha una prova específica que determini si un infant té dislèxia o no, però les que us presento a continuació ens poden ajudar a realitzar el diagnòstic.
  • Wippsi, Wisc-IV i/o Wais (Escala d'Intel·ligència de Wechsler), test que proporciona el QI de la persona i dóna àmplia informació a nivell cognitiu.
  • Inventari de desenvolupament de Batelle, és una escala de desenvolupament que avalua les capacitats de llenguatge, motriu, adaptativa, cognitiva i personal-social.
  • TALE o TALEC (Test d'Anàlisi de Lectura i Escriptura en Castellà o Català), permet analitzar detalladament per nivells d'edat els problemes de lectoescriptura relacionat amb: lletres, síl·labes, lectura, comprensió lectora, dictat, redactat...
  • PROLEC o PROESC, test centrats amb la lectura i l'escriptura que pretenen donar respostes a infants de més edats que la prova anterior.
  • ITPA (Test Illinois d'Aptituds Psicolingüístiques), és un tests de major incidència de problemes de llenguatge.
  • Lateralitat Usual de Marguerite Auzias, que valorar la lateralitat.

Aquest llistat de proves i tests podria augmentar o disminuir de nombre segons cada cas determinat ja que ja sabem que la dislèxia és una dificultat d'aprenentatge molt àmplia, específica i personalizada de cada cas.

Arran d'aquesta publicació us animo a plantejar noves proves que us han estat útils per realitzar el diagnòstic d'aquesta DA. Gràcies a tots!!!!

  • A dia d'avui, 5 de març de 2010 m'agradaria ampliar aquesta publicació del blog referenciant altres proves que podríem passar a un nen/a amb dislèxia. El que pretenc és donar la màxima informació a tots i totes les seguidores del bloc per tal de que aquests/es tinguin prou elements per triar les proves adequades a passar segons cada cas individualitzat.

Aquestes proves són les següents:

  • Test fonològic específic.
  • Test d'Identificació d'Objectes (PEABODY).
  • Test de Vocabulari de Boston.
  • Continous Permormance Test (CPT).
  • Qüestionari per valorar l'atenció (Conners).
  • Qüestionari per valorar el perfil psicopatològic.

divendres, 26 de febrer del 2010

La història de la Sara, sovint un cas freqüent a les escoles?

Bon dia seguidors del Blogger,
Avui us presentaré informacions interessants referides amb la temàtica del bloc 1 de l'assignatura Dificultats d'Aprenentatge. En aquest primer apartat, hem tractat a classe i parlat sobre el concepte de Dificultats d'Aprenentatge (DA) i la relació que ha tingut aquest terme amb la dislèxia. Així doncs, m'he posat a la xarxa a buscar notícies i he trobat el cas de la Sara. Aquest m'ha semblat interessant i funcional per treballar el concepte.
Feu-hi una ullada sius plau...
Un cop llegida la història de la Sara, que seria possible que alguns de nosaltres tinguéssim un cas igual o similar a l'aula, l'espai web ens la presenta com una alumna amb problemes d'aprenentatge que està supeditada a una avaluació per part dels mestres i altres professionals, després de tenir el consentiment dels pares.
A la Sara, una nena llesta i hàbil, li costa llegir i escriure. El problema el van detectar i li van realitzar una valoració psicopedagògica. Arran d'aquest fet l'escola li ha proporcionat ajuda addicional duta a terme per part d'un especialista de lectura i un mestre de suport. Aquesta tasca es realitza fora de l'aula.
D'aquesta manera m'agradaria destacar dos aspectes rellevants que ens proporciona el web:
  • En primer lloc, remarcar la importància que té l'escola al moment de detectar una DA. El tutor i altres mestres de suport que té la Sara, han estat els primers agents educatius en detectar el problema, han proporcionat ajuda a la família i han desenvolupat estratègies perquè l'alumna millori i progressi.
  • En segon lloc, els recursos i opcions interessants que desenvolupa aquesta web. Aquest espai virtual ens proporciona informació sobre què són les DA, concepte significatiu i primordional del primer bloc i algunes senyals per detectar als alumnes DA. Aquesta pàgina, a més, ens dóna informació sobre consells importants pels pares i mestres que tinguin fills/es i/o alumnes amb DA. També proporciona recursos interessants i referències d'associacions o organitzacions sobre el tema.

Per últim, m'agradaria fer una crítica referent amb el treball que realitzen amb la Sara. Penso que com a professional i futura psicopedagoga, també haurien de fer una tasca paral·lela amb la Sara a l'aula, incloent-la de manera progressiva i contínua a la classe i disminuint el treball fora de l'aula. D'aquesta manera la Sara es sentiria més vinculada amb els seus companys i inclusivament integrada a la classe.

Bé, doncs això és tot per avui. Consulteu el tema de la Sara i reflexioneu sobre aquest cas perquè potser a la vostra aula teniu alumnat amb aquestes característiques i encara no heu detectat alguna DA. Gràcies!!!

dimarts, 16 de febrer del 2010

Aprenentatge cooperatiu: la importància de la concepció constructivista

Bon dia amics i amigues,

Fins ara, a classe hem estat treballant l'Aprenentatge cooperatiu com una bona pràctica educativa per tal que els alumnes aprenguin nous coneixements. Encara que, penso que a classe no hem tingut massa en compte la metodologia d'Ensenyament-Aprenentatge que ha de seguir el mestre per tal que aquestes noves informacions i coneixements s'interioritzin de forma constructiva i significativa i no pas de manera repetitiva i mecànica.

Abans de reflexionar sobre el tema, m'agradaria tenir en compte la definició del constructivisme com una concepció que...
  • parteix del que sap i fa la persona a l'hora de conèixer i aprendre continguts nous.
  • integra principis procedents de diferents fonts, un cop han estat reinterpretats a partir de la consideració de la naturalesa, les funcions i les característiques pròpies de les pràctiques escolars.
  • pretén oferir un marc global de referència útil, coherent i articulat, per tractar problemes escolars.

Així doncs, aquestes informacions són útils però més ho seran les que ara us presentaré. Com a futurs psicopedagogs cal que tinguem en compte una sèrie de principis fonamentals d'actuació constructivistes els quals podríem desenvolupar en una sessió d'assessorament sobre el tema. També els podríem treballar a través d'un debat o xerrada per tal de relacionar aquesta concepció i l'aprenentatge cooperatiu. Aquests són:

  • Tenir en compte els coneixements, experiències, representacions prèvies de els infants
  • Sol·licitar la construcció de significats i no la reproducció del coneixement.
  • Implicar l'aprenent en activitats d'observació, manipulació, experimentació, transformació, aplicació funcional... entorn els continguts d'aprenentatge.
  • Considerar els conflictes i controversies com a factors promotors dels canvis.
  • Implicar a l'alumnat en tasques d'interacció cooperativa amb els iguals.
  • Oferir ajudes ajustades a cada alumne segons el seu ritme d'aprenentatge.
  • Atorgar un paper central al llenguatge com a instrument mediador en la construcció del coneixement.
  • Partir de les expectatives, motivacions i autoconcepte dels infants.

Així doncs, podríem utilitzar aquestes estratègies per treballar-les amb els mestres desmotivats o per convencer-los que seguint aquests passos podrien ensenyar de millor manera als seus alumnes.

Per últim només voldria plantejar... Si com a psicopedagogs o psicòlegs promoguéssim i potenciéssim més als mestres l'aprenentatge cooperatiu i la metodologia constructivista, creieu que l'educació funcionaria millor? Obtindríem millors resultats? Per què a l'educació infantil es treballa d'aquesta manera i no es continua en altres etapes posteriors?

Reflexioneu sius plau, REFLEXIONEU SOBRE EL TEMA!!!!

divendres, 12 de febrer del 2010

Referències bibliogràfiques de bones pràctiques d’escola inclusiva.

Bon dia seguidors i seguidores del món dels blogs,

Avui us tinc preparada bibliografia comentada significativa i escollida per Pere Pujolàs Maset i José Ramón Lago Martínez de diversos llibres potents de l'Escola Inclusiva. En aquesta es comenten moltes obres que parlen de les bones pràctiques de la inclusió a l'Escola. Concretament, en triaré dues d'obres:

ARNÁIZ SANCHEZ, P.(2003): Educación inclusiva: una escuela para todos. Màlaga. Aljibe.

Aquest llibre està dividit en dues parts:
  1. En la primera, explica l'evolució de l'Educació Especial a través d'informacions sobre els seus orígens i desenvolupament. També fa referència als principis de normalització i integració escolars i a l'evolució de l'Educació Especial en el context espanyol.
  2. En la segona part, parla de l'escola inclusiva, com un esglaó més en l'evolució de l'Educació Especial, caracteritzat per l'intent de superar les limitacions de la integració escolar. Realitza una reflexió sobre él fet de promoure una educació de qualitat per a tothom.

En resum, en aquesta obra s'hi desenvolupen els temes claus relacionats amb l'organització i el funcionament dels centres i les aules inclusives.

STAINBACK, S., STAINBACK, W. (1999): Aulas inclusivas. Madrid. Narcea.

Es tracta d'un llibre molt important pel que repecta a l'Educació Inclusiva, que no només reflexiona sobre què són l'educació i l'escola inclusiva, sinó que, sobretot, aporta una gran quantitat d'idees pràctiques per fer realitat una escola per a tothom.

Aquest està dividit en 3 parts:

  1. Explica la filosofia de fons de l'obra: a les escoles i a les aules inclusives "els dons i els talents de cadascú (inclosos els dels alumnes tradicionalment definits per les seves discapacitats profundes o pel seu comportament crònicament molest) es reconeixen, s'estimulen i s'utilitzen tant com és possible. Això és així perquè cada persona és un membre important i valuós amb responsabilitats i una funció que ha d'exercir per donar suport als altres" (pàg.23)
  2. Concreta els aspectes pràctics que fan referència a l'adaptació i a l'aplicació d'un currículum apte per a tot l'alumnat, siguin quines siguin les necessitats educatives que presenta.
  3. Aporta aspectes complementaris, com ara la participació dels pares, l'aprenentatge per mitjà d'experiències en activitats comunitàries, les activitats extracurriculars i les característiques del currículum en les escoles inclusives.

En resum, aquest llibre és imprescindible per tots aquells que volem avançar cap a l'Escola Inclusiva.

Així doncs, ja ho sabeu, a més de trobar molts bons recursos a Internet també podeu endinsar-vos en la lectura d'algun d'aquests dos llibres per empapar-nos al màxim de la filosofia que hem de seguir per aconseguir l'Escola Inclusiva.

dimarts, 9 de febrer del 2010

Treballem junts quan...

Bon dia companys i companyes,
Avui us tinc preparat un article molt potent sobre l'Aprenentatge cooperatiu. aquest el podreu trobar a través de la següent referència:
MARTÍ, E. (1997): "Trabajamos junts
cuando..." Cuadernos de Pedagogía, núm. 255. pàg 54-58.
Com ja vam dir a classe; per aprendre cooperativament no n'hi ha prou en agrupar taules i cadires, ajuntar a l'alumnat i posar-se a treballar per a què aprenguin millor.
Així doncs, l'Eduard Martí, realitza una reflexió sobre el que succeeix realment quan treballem junts. Aquest autor planteja diverses situacions que es poden duu a terme mentre els alumnes els tenim agrupats per tal d'analitzar quina és la dinàmica interna que es manifesta en aquests grups. D'aquesta manera, segons Martí, podem trobar-nos quatre tipus de dinàmiques:
  1. Quan l'altre es pren com un referent, com un model.
  2. Quan s'enfronten diferents punts de vista.
  3. Quan es distribueixen rols.
  4. Quan es comparteix per avançar.

Punt 1: Es crea una situació simultània en què cada alumne observa allò que fa el company. Per tant, aquest aprenentatge es dóna per imitació ja que es produeix una reproducció mecànica d'allò que fa l'altre.

Punt 2: Es basa en la distinció, l'oposició i la confrontació de diversos punts de vista. Està constituït per l'intercanvi d'idees, el joc d'argumentacions o la reconsideració del punt de vista abans defensat. Per desenvolupar aquest model cal que hi hagi una voluntat per trobar una solució tenint en compte allò que aporta l'altre.

Punt 3: Consisteix en repartir-se la càrrega cognitiva i afectiva que suposa haver de resoldre una tasca que requereix esforç. Els companys es reparteixen entre tots la responsabilitat i l'esforç que suposa abordar un treball.

Punt 4: El grup adopta una organització basada en la mutualitat i en l'esforç conjunt per arribar a una solució compartida entre tots. Aquesta interacció es basa en els processos en els quals els alumnes es regulen mútuament i comparteixen progressivament significats. Aquest fet és el fil conductor d'un vertader progrés difícilment realitzable sense l'ajuda dels altres.

Bé, després de conèixer les diferents postures que poden adquirir un grup entre iguals, quina d'elles creieu que és més adequada per tal que sorgeixi un bon i potent aprenentatge cooperatiu?

..... mmmMMmMmMmm.....

Doncs, SÍ, l'heu encertada. Seguir que molts de vosaltres abans de formular la pregunta ja pensàveu que l'última opció, el punt 4, era la resposta correcta i adequada.

Cal dir que en aquest model, els alumnes estableixen una vertadera construcció conjunta ja que exploren, proposen, rectifiquen, integren allò que diu el company, regulen les seves actuacions, argumenten les seves propostes per a què l'altre les entengui, etc. amb l'objectiu d'arribar a una meta comuna entre tots.

Per concloure la reflexió, cal dir que, el treball compartit és una forma d'organització que té l'avantatge de potenciar aspectes cognitius, psicològics, socioafectius, actitudinals i motivacionals, d'entre d'altres, molt positius per l'aprenentatge que són útils per tal de poder-se coordinar en una direcció comuna i per aconseguir, tots i totes, els objectius compartits.

Així doncs, per treballar de forma cooperativa amb altres docents i que aquests ho transmetin de forma dient a la seva aula, haurem de tenir en compte aquests aspectes perquè els nostres "alumnes" espremin al màxim les seves idees i construeixin entre tots un bon aprenentatge.

dimarts, 2 de febrer del 2010

La LEC lluita per una escola inclusiva?

Uiiiii!!!! He presentat la temàtica general del bloc, però no m’he presentat a mi, la creadora d’aquest bloc. Sóc Montse Rovira Vidal i curso l’assignatura de Dificultats d’Aprenentatge i Intervenció Psicopedagògica. Sóc alumna de segon de Psicopedagogia a la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Bé, al gra! Us vull presentar un vídeo molt constructiu sobre la idea de l’escola inclusiva que presenta la LEC. Aquest vídeo està enregistrat a l’escola CEIP TABOR i el protagonista, Martí Saura, és un noi amb síndrome de Down que cursa 3r de Primària.

Els pares del Martí formen part de la Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva de Catalunya la qual està integrada per diverses entitats i persones que defensen un model d’escola en la qual convisquin junts els alumnes amb o sense discapacitats.

http://www.youtube.com/watch?v=Tl30QkSDefA

Després d’haver visualitzar el vídeo, veiem que planteja una gran qüestió: que la LEC defensi veritablement aquest model d’escola. Avui en dia, sabem que això no és així:

Article 81.4: Amb relació als alumnes amb necessitats educatives específiques, s’ha de garantir, prèviament a llur escolarització, l’avaluació inicial d’aquestes necessitats, l’elaboració d’un Pla Personalitzat i l’assessorament a cada família directament afectada. Aquests alumnes, un cop avaluades llurs necessitats educatives i els suports disponibles, si es considera que no poden ésser atesos en centres ordinaris, s’han d’escolaritzar en centres d’Educació Especial.

Com podem veure en aquest article, en el moment que l’escola no se’n pugui fer càrrec degut a les seves discapacitats doncs l’alumne s’haurà d’escolaritzar a un centre d’Educació Especial. La LEC, però, hauria d’exigir a les escoles que en la majoria dels casos d’alumnes amb dificultats d’aprenentatges, aquesta s’adapti a les seves necessitats de tal manera que això li permeti una inclusió escolar i no solament escolar sinó que això li permetrà, posteriorment, una inclusió social. En els casos més extrems caldrà una escolarització compartida o els alumnes amb problemàtiques molt severes seran atesos a centres d’Educació Especial.

Com remarca el vídeo, convivim junts, en aquest centre ja és possible però ara per ara als altres centres ordinaris el que cal és aprendre a conviure junts i això només serà possible si ho fem al costat d’un alumne amb algun tipus de discapacitat.

En el moment, en què haguem après a conviure amb la diversitat dels nostres alumnes estarem preparats per incloure a aquestes persones a la societat actual i els ajudarem a formar part de la nostra comunitat humana.

Bé doncs, Reflexionem... reflexionem sobre el tema!!!!!

divendres, 29 de gener del 2010

Temàtiques d'interès



Les temàtiques de tractament d'aquest bloc estaran relacionades amb els següents apartats:


- Marc general de la Intervenció Psicopedagògica en Dificultats d'Aprenentatge


- El concepte de Dificultats d'Aprenentatge


- Les Dificultats d'Aprenentatge de la Lectura i l'Escriptura


- Les Dificultats d'Aprenentatge de les Matemàtiques


- Altres temes referents amb Dificultats d'Aprenentatge: conducta, TDAH, etc.
Per tant, les notícies d'interès i informacions rellevants principals d'aquest blog seran sobre aquests temes.