dijous, 25 de març del 2010

Quina via és més adequada per poder llegir?


Bona tarda seguidors i seguidores,

Avui us tinc preparada una notícia interessant, fa referència a les dues vies d’accés a la lectura. El dilema està: quina de les dues és més efectiva i exhaustiva per aprendre a llegir?


Primer de tot cal, recordar en què consisteixen les dues vies d’accés. Coltheart i Rastle les defineixen així:

  • La Via fonològica: basada en les unitats de processament menors, per tant, en els grafemes o grups de grafemes. En aquesta hi ha un conversió del grafema a fonema.
  • La Via lèxica: basada en les unitats de processament, és a dir, en les paraules.

A classe hem parlat moltíssim sobre aquestes dues vies les quals ens permeten accedir a la lectura, però avui us vull presentar els passos que segueixen els nostres cervells segons utilitzin una via o una altra. Aquestes són:

  • Passos per llegir mitjançant la via fonològica:
  • Sistema d’anàlisi visual.
  • Sistema de conversió grafema – fonema en el qual es transformen les lletres en grafemes i hi ha un procediment d’assemblatge a través del qual es desenvolupa l’agrupació sil•làbica per ser pronunciada com un únic programa articulatori.

  • Passos per llegir mitjançant la via lèxica:
  • Sistema d’anàlisi visual: analitza l’estímul escrit i produeix una seqüència de lletres abstractes.
  • Anàlisi del lèxic ortogràfic d’entrada a través de la memòria específica que registra representacions ortogràfiques de totes les paraules familiars al subjecte.
  • Sistema semàntic que s’activa si la seqüència de lletres abstractes corresponen a una paraula coneguda, seguidament, aquest li atorga un significat.
  • Lèxic fonològic de sortida fa referència a la representació fonològica abstracta de la paraula, a la construcció de cadenes fonèmiques i a la transcripció fonètica per articular la sortida verbal.

Cal dir que si hi ha algun tipus de problema o dificultat en alguna d’aquestes dues vies els subjectes poden patir diverses alteracions en la lectura o en l’escriptura. Per exemple:
Alteracions en la lectura: tot tipus de dislèxies i alèxia.
Alteracions en l’escriptura: diversos tipus de disgrafies i altres alteracions.

Per últim, cal donar una resposta clara i concisa sobre la pregunta amb la qual he iniciat aquesta publicació: Quina via és més adequada per poder llegir?

La resposta d’aquesta fa referència a què un bon lector i expert en la lectura i escriptura cal que utilitzi alternativament i complementàriament les dues vies d’accés al lèxic ja que, per exemple, en els moments que conegui les paraules que va llegint ho pot realitzar a través de la via lèxica, llegint la paraula com un tot. En canvi, si llegeix paraules que no coneix, poc freqüents o molt llargues pot usar la via fonològica que li permet associar cada grafema amb els fonemes corresponents.

Gràcies per tot i bona Setmana Santa amics i amigues.

P.D. Si voleu més informació podeu consultar aquest enllaç, què és d'on he extret informació per dissenyar la publicació:


http://www.scribd.com/doc/21023568/Modelo-de-La-Doble-Ruta

dimecres, 17 de març del 2010

Proposta potent d'intervenció amb els alumnes que mostren dificultats per accedir a l'Aprenentatge Inicial de l'Escriptura i la Lectura.

Bones tardes companys i companyes,
Ara feia dies que no penjava cap notícia però la raó és que n'estava buscant una de ben significativa i aprofitant que avui no tenim classe i tenim temps lliure doncs és el dia perfecte per fer una nova entrada i publicació al blog.
Així doncs no us faig esperar més i us adjunto l'enllaç del link del projecte que he analitzat:

Aquest programa és més proper del que ens pensem perquè ha estat supervisat per un dels docents de casa nostra el senyor Gabriel Comes Nolla. Cal dir que és un document molt recent ja que fou publicat el curs acadèmic 2006 - 2007 per Jordi Duch Amenós.

El document és una font molt àmplia que toca tot tipus de temes relacionats amb la intervenció de les DA que podrem trobar en la lectura, fent referència a la dislèxia, i a l'escriptura, o el mateix disgrafia.

Tot seguit, us faig una breu presentació de la informació que podem trobar en aquest projecte:

  • Sistema de lectura i escriptura, ens fa una reflexió sobre la importància de la comunicació tant verbal com escrita.
  • El processament de la informació en l'escriptura, es refereix al fet de saber escriure i presenta diverses vies per arribar a les representació escrita de la paraula.
  • El processament de la informació en la lectura, ens explica la importància de saber llegir i el reconeixement de les paraules.
  • L'anàlisi i la síntesi fonètiques, més endavant remarcaré la importància de la consciència fonològica i la diferenciació entre aquesta i la consciència fonètica.
  • L'aprenentatge i l'Ensenyament de l'escriptura i la lectura, fa referència a diverses teories, models i propostes de l'escriptura i la lectura.
  • Dificultats d'aprenentatge de l'escriptura i la lectura, tema molt ampli exemplificat amb diversos anàlisis de casos significatius i potents.
  • Principis per a la intervenció psicopedagògica i educativa.
  • Processos i instruments d'avaluació, fa referència al què, com i quan avaluar i ens presenta diversos estris útils per la valoració dels subjectes.
  • Procés d'ensenyança-aprenentatge: de la teoria a la pràctica, és una visió pràctica de la teoria desglossada en diverses fases.
  • Procediment d'anàlisi modular (PAM) com a eina d'anàlisi de l'ensenyament dels processos de codificació i decodificació.

Bé doncs a partir d'aquí, voldria destacar el concepte de consciència fonològica diferenciant-lo del de consciència fonètica. La consciència fonològica la vam treballar a l'aula després de la visualització del vídeo de les cases, però per si no ens ha quedat molt clar el concepte tot seguit, us presento la definició:

  • La consciència fonològica és aquella capacitat que, obviant la funció comunicativa del llenguatge permet a l'individu adonar-se que les paraules que hom pronuncia estan constituïdes per unitats més elementats i en facilita la seva manipulació. Jiménez i Ortiz (2000)

Aquesta fa referència a la possibilitat d'analitzar aquestes unitats i efectuar operacions complexes amb elles. Per exemple, algunes activitats de consciència fonològica són: determinar si dues paraules rimen o no, reconèixer la síl·laba en una determinada posició en una paraula o identificar si un mot té un determinat fonema o no.

Cal distingir-la de la consciència fonètica ja que són dos termes semblants però totalment diferents.

  • La consciència fonètica, en canvi, és la capacitat que té el subjecte per a analitzar els fons o fonemes d'una paraula i operar amb ells. Hernández-Valle i Jiménez (2001).

Així doncs, un exemple d'aquesta serien activitats relacionades amb el domini dels fonemes.

Apa doncs, espero que després d'aquesta reflexió us hagi proporcionat una eina útil de consulta i, així, haureu repassat el terme de consciència fonològica i n'haureu ampliat un de més, la consciència fonètica.

dijous, 11 de març del 2010

Si els pares llegeixen més, els seus fills seran més bons lectors?

Bon dia amics i amigues!!!
Bé, avui us presentaré notícies referents al bloc 2, aquest s'endinsa en el món de les DA de la lectura i de l'escriptura. El tema que us tractaré fa referència als aspectes que vam comentar el primer dia que vam començar a desenvolupar el bloc 2 a classe, vam veure un vídeo en el qual es parlava de l'inici de la lectura i després ens van sorgir comentaris tan interessants sobre el fet de què si els pares i mares són bons lectors/es, els fills i filles seran bons lectors/es i a la inversa, si els pares i mares no són bons lectors/es, els fills i filles tampoc seran bons lectors/es.
Així doncs, el consell que, normalment, se'ls dóna als pares i mares quan no són bons lectors és que llegeixin més amb els seus fills però a vegades, pot resultar una activitat molt monòtona buscar una estona per llegir i posar-nos a llegir els dos conjuntament.
Dediqueu alguns minuts a aquest link sius plau...

http://www.educa.madrid.org/web/cc.sanjosebegona.madrid/web_profes_maestros/web_maestros/doc_planlector/padres.pdf

Una vegada heu fet un cop d'ull al article cal destacar que aquest ens fa reflexionar sobre la importància de la lectura i ens proporciona consells per tal d'incitar a llegir als nostres fills i filles i aporta activitats de lectura que es poden desenvolupar a casa amb els nostres nens i nenes per tal de motivar-los i útils perquè s'endinsin en el món de la lectura.

Aquestes activitats són útils per compartir la lectura entres pares i mares i fills i filles. Totes elles són totalment útils, senzilles i quotidianes. Per exemple:

  • Fer llistes de la compra o llistes del material que necessitem per anar a la piscina, buscar notícies al diari, fer el menjar seguint una recepta culinària, etc.

Així doncs, no només té beneficis referents al fet de fomentar l'hàbit de lectura, sinó que també ens ajudarà a compartir experiències amb els nens i nenes, tenir una comunicació i relació més profunda i descobrir el món a través de la literatura d'entre d'altres aspectes.

A més, pels infants que presenten DA de la lectura i l'escriptura els anirà molt bé perquè els motivarà molt veure que els seus pares i mares es preocupen per aquests i els dediquen temps ajudant-los a millorar el seu nivell de comprensió lectora, d'expressió verbal, augmentant la seva autoestima i motivació, etc.

Per acabar només dir que la resposta a la pregunta del titular és SÍ, està demostrat que si els pares i mares ens impliquem en la lectura, els fills i filles també ho faran i, per tant, seran més bons lectors.

divendres, 5 de març del 2010

És possible prevenir la dislèxia?

Bon dia a tothom!!
Us tinc preparada una notícia molt interessant sobre la prevenció de la dislèxia, sobre si aquest fet és possible o no. Després de la lectura d'un text trobat a la xarxa, anomenat "Quince qüestiones básicas sobre la dislexia", m'ha incitat a realitzar una sèrie de reflexions profundes sobre la prevenció.
Aquest text el podreu trobar a la següent referència virtual:

L'article és molt interessant perquè posa sobre la taula quinze elements interessants relacionats amb el tema de la dislèxia i un d'ells és la prevenció. Aquest text ens pot servir com a resum i tancament del Bloc 1 i el concepte de DA.

Bé, així doncs sobre la prevenció, m'agradaria destacar el fet que, d'una banda, a altres països com Suècia i Dinamarca hi estan treballant, dedicant uns 15 minuts diaris a realitzar jocs de ritmes, treballar la capacitat d'escolta, la identificació de frases i paraules i la manipulació de síl·labes i fonemes. D'altra banda, destacar la implementació als EEUU de diversos programes relacionats per combatre les DA. Això, ha mostrat resultats favorables de manera immediata.

Els infants sotmesos a aquests programes i activitats han millorat certes capacitats com la identificació de lletres, l'anàlisi fonològic i/o la lectura de paraules d'entre d'altres aspectes.

Altres enfocaments terapèutics sobre la dislèxica estan orientats en dos pols, uns basats amb el treball dels mècanimes fonològics i d'altres basats amb els mecanismes lèxics (tema d'interès del següent bloc).

Per últim, dir que a Espanya encara ens queda molt per treballar i aconseguir aquests bons resultats que han obtingut a altres països, però crec que ens hem d'animar i agafar-los com a exemple per posar-nos a treballar ja que com podem veure sí que és possible prevenir la dislèxia.

dimarts, 2 de març del 2010

Tractament i reeducació de la dislèxia.

Bon dia a tots i a totes!!!!
Avui us presento una reflexió interessant sobre el tema del tractament i la reeducació de la dislèxia proposada per Thomson. Però abans m'agradaria fer al·lusió a dues pàgines webs que m'han estat útil per plantejar aquesta nova publicació:

Així doncs, aquest autor planteja la reeducació de la dislèxia a través d'un procés de sobreaprenentatge, pràctica habitual i molt utilitzada en aquests moments.

  • El sobreaprenentatge consisteix en tornar a aprendre la lectoescriptura però adequant el ritme a les possibilitats del nen, treballant des del principi sense errors i propiciant els èxits tot reforçant-los. Es tracta de desenvolupar el reaprenentatge correcte de les tècniques de lectoescriptura, fent-les agradables i útils pel nen, propiciant l'èxit enlloc del fracàs que l'alumne està acostumat a notar. A més, a través d'aquest mètode també podem treballar altres aspectes relacionats amb el llenguatge, la parla, el pensament, els conceptes matemàtics i/o el càlcul entre d'altre.

Aquests recursos ens proporcionen informació sobre diverses suggerències que aquests articles presenten com a propostes per donar resposta a l'alumnat amb dislèxia i als fills i filles amb dislèxia. Per tant, ens aporta diverses idees per tal de treballar tant a l'escola com amb la família.

Per últim dir que, no n'hi ha prou en treballar alguna tècnica de reeducació com a tractament únic de la dislèxia, sinó que com a futurs psicopedagogs i psicòlegs competents hem de pensar que també caldrà treballar altres aspectes com l'autoestima del nen, el seu propi autoconcepte i/o la motivació d'entre d'altres.

Així doncs, no només cal treballar continguts sinó que també cal treballar característiques intrínseques i interpersonals de l'individu i aspectes relacionals d'interactuació amb els altres els quals algunes vegades queden una mica oblidats.