Aquests trastorns s’han de diagnosticar quan abans millor i si no estan diagnosticats cal que per part dels mestres i les famílies hi hagi una bona intervenció per tal d’intentar millorar les seves conductes, respostes, comportaments. Per això, tot seguit us mostro una sèrie de petites estratègies que ens poden ajudar a aconseguir grans resultats amb infants.
- Elogiar conductes concretes totalment normalitzades i adequades.
o Felicitar-lo/a quan faci coses bé per petites que siguin.
o De forma sincera i vertadera.
o A través del reforç social. (tots els alumnes/família en surtin beneficiats) - Ignorar o no prestar l’atenció al comportament inadequat del/a nen/a.
- Utilitzar un llenguatge positiu.
- Donar-li dues opcions que porten a un mateix resultat.
- Intentar evitar els càstigs.
- Anticipar les accions problemàtiques.
- Dedicar-li més temps, mimar-lo/a més.
- Supervisar-lo/a sense que se n’adoni.
- Apropar-se a ell/a amb ganes d’ajudar-lo/a.
- La música com a fil conductor.
- Reorganització de l’aula, canvis de lloc on s'asseu.
- Aconsellar als pares que l’apuntin a activitats extraescolars.
- Continuïtat de les tècniques introduïdes.
- Per millorar l’autoestima i l’autoconcepte de l'infant cal...
o Accepta’l, estima’t més al teu/a alumne/a, fill/a.
o Descobreix els seus interessos i comparteix-los.
o Confia en ell/a i amb què ho pot fer bé.
o Tenir bona comunicació amb ell/a.
o Remarcar la idea que no és un nen dolent/a.
o Donar-li càrrecs o responsabilitats (sobretot si impliquen moviment).
D’aquesta manera, el que pretenc es proporcionar i combatre accions i conductes que desenvolupen aquests tipus d’infants tot realitzant intervencions adequades i ajustades a cadascun d’elles. A més, aquestes serveixen com a ajudes i suports per pares i mares i mestres que tenen infants com aquests a l'aula.