Tancament de l'assignatura

Bona tarda friends,

Per tancar aquest bloc m'agradaria dir que aquesta és l'última entrada que realitzaré a aquest espai ja que ja s'acaba el curs i amb aquest l'assignatura.

M'encantaria destacar la utilitat que ha tingut la matèria donada en aquesta ja que a tots i a totes ens ha servit per ampliar els nostres coneixements i per tenir una visió més àmplia i profunda sobre les DA.

Gràcies per donar-nos aquesta oportunitat.

Montse Rovira Vidal

Una bona resposta de del mateix Institut: L'aula oberta.

Bon dia fidels seguidors i seguidores,

Avui us presento, l'aula oberta, com un altre recurs per afrontar les dificultats d’aprenentatges referents a la conducta i comportaments dels adolescents. A diferència del recurs de la UEC, l’aula oberta es desenvolupa al centre, és a dir, a les mateixes instal•lacions d’aquests, en el qual els alumnes cursen l’ESO. Aquesta opció es basa en una experiència i formació fonamentada amb la interacció educativa.

L’aula oberta pretén configurar-se com una experiència educativa integrada d'atenció a la diversitat, entenent aquesta com a intervenció educativa comunitària en la qual els diferents agents de l'entorn de l'escola participen conjuntament en la identificació i en la solució de problemes educatius de forma corresponsable. Té com a objectius la millora de l'èxit escolar i promoure l'adquisició d'habilitats per al desenvolupament personal, social i laboral.

Un altre dels seus objectius principal és configurar-se com una nova resposta a les necessitats d'intervenció específiques no cobertes, per resoldre situacions de fracàs escolar i de risc d'absentisme que implica tot sovint la no acreditació en acabar l'etapa obligatòria. D’aquesta manera, i gràcies a l’aula oberta, s’ofereix a l’alumnat el qual té uns baixos nivells acadèmics o un comportament desajustat al medi, d’entre d’altres característiques, l’oportunitat d’obtenir el Certificat de l’Educació Secundària Obligatòria.

A més, se’ls ensenya algun ofici ja que, a part de les matèries instrumentals (Llengua Catalana, Llengua Castellana i Matemàtiques) i d’altres com Educació Física, Informàtica, Tecnologia i/o Tutoria, realitzen petites estades formatives a les empreses locals que tenen un conveni amb l'institut.

Personalment, penso que aquesta és una bona solució per alumnat amb dificultats d’aprenentatge referents a la seva conducta ja que els ajuda a tenir una motivació per anar a l’escola, a millorar de forma positiva el seu autoconcepte, a augmentar les bones interrelacions interpersonals...

Tot seguit, i per acabar, us presento una sèrie de webs d’interès de diversos exemples d’aules obertes:

http://aula-oberta.blogspot.com/

http://blocs.xtec.cat/aulesobertesiestorreforta/

http://laclasemata.blogspot.com/

http://perso.wanadoo.es/luismalvarez1/

Les Unitats d'Escolarització Compartida (UEC) per combatre els problemes de conducta l'ESO.

Bona nit amics i amigues,

Aquesta darrera entrada fa referència a les possibles solucions que podem donar a alumnes amb problemàtiques de conducta a l’ESO. A primària, els alumnes amb conductes antisocials i comportaments desajustats podem donar-los resposta a través de les diferents tècniques donades en les dues entrades anteriorment desenvolupades en aquest bloc. En canvi, a l’ESO podem trobar...

La UEC, és a dir, les unitats d’escolarització compartida com un recurs psicopedagògic. Aquestes institucions han estat creades per tal de garantir l’atenció educativa necessària a l’alumnat amb necessitats educatives especials derivades de la inadaptació al medi escolar. Aquestes unitats només es desenvolupen a l’educació secundària obligatòria i de manera excepcional amb alguns alumnes els quals podran seguir part dels ensenyaments corresponents a aquesta etapa en unitats d’escolarització compartida (UEC), on se’ls oferiran activitats específiques adaptades a les seves necessitats.

El perfil d’alumnat que assisteix en aquestes aules són alumnes que hauran d’haver cursat, primer d’ESO o bé tenir, com a mínim 14 anys i en cap cas més de 16. Aquest alumnat presenta:
• Desajustos conductuals greus que es manifestin en situacions d’agressivitat o violència que posin en perill la convivència del centre i les interrelacions amb els seus companys i companyes.
• Absentisme injustificat, rebuig escolar, existència de conductes predelictives greument perjudicials, contraris a les normes de convivència del centre.

Per aquest motiu, el Departament d’Educació ha arribat a acords amb determinades entitats i corporacions locals per poder oferir aquestes activitats complementàries, des de les unitats d’escolarització compartida (UEC), considerant l’experiència i l’especialització en l’atenció a joves amb risc de marginació, amb trets d’inadaptació social, amb conductes agressives, predelictives o d’altres de naturalesa similar.

Cal dir que l’escolarització en aquestes unitats comportarà una escolarització compartida amb el centre docent en què l’alumne/a estigui matriculat, del qual continuarà depenent als efectes acadèmics i administratius.

Per més informació podeu consultar a:

http://www.xtec.cat/~jcruz/recursos/c_uee.html

Espero que trobeu interessant el recurs, gràcies.

Les tècniques de modificació de conducta.

Bon dia seguidors i seguidores,

A continuació us presento una sèrie d’estratègies pròpies, constructives i útils referents a la modificació de conducta. N’hi ha moltes més, però després d’haver buscat per els diferents webs, portals d’Internet i bibliografia, he decidit quedar-me amb les 4 tècniques més potents, les més utilitzades per professionals, famílies i subjectes. Aquestes són:

1. Reforç positiu

És un procediment per incrementar la força d’una resposta o la probabilitat de què passi determinat comportament.
Un reforçador positiu és un estímul que augmenta la probabilitat que passi una resposta. Per tant, si reforcem una resposta amb un estímul molt fort aconseguirem que l’infant realitzi el comportament que desitgem.
En aquests moments, la recompensa, és a dir, aquella acció o objecte que l’infant identifica com a satisfactori i que li dona plaer, és passar una estona amb l’infant i ajudar-lo a fer la fitxa prestant atenció a la conducta desitjada i restant importància a la conducta no desitjada.
En aquest apartat cal fer al•lusió als diferents tipus de reforçadors:

• Socials: Compost per expressions verbals positives com els elogis, lloances, felicitacions, frases d’ànim (molt bé, bona idea, continua així...); expressions facials (somriure, fer l’ullet, mirar...); contactes físics (abraçades, petons...), altres aspectes (escoltar amb atenció, caminar junts...).
• Materials: Productes consumibles com fruits secs, golosines o begudes. Són coses que tinguin valor pel propi infant.
• D’activitat: El reforçador és la realització d’una conducta que li doni plaer a l’infant. Un exemple: explicar un conte conjuntament la mestra i l’infant.
• De fitxes: economia de fitxes, serveix per tenir un control estricte sobre un determinat ambient, en aquest cas la classe, per tal de controlar les conductes d’una persona o del grup.
  

A continuació us presento una sèrie de Passos a seguir per tal d’implementar un bon programa de reforçament positiu:
I. Especificar amb precisió la conducta a modificar.
II. Identificar reforçadors eficaços.
III. Administrar els reforçadors immediatament després de realitzar la conducta desitjada.
IV. Aplicar de forma descendent els reforçadors per ajustar-se al programa.

Ex: Si l’infant vol anar a beure aigua i ara toca fer la fitxa li podem dir...
- Primer mirem aquesta fitxa que cal fer, t’ajudo a fer-la i després et deixaré anar a beure aigua.

2. Modelament

Aquesta tècnica consisteix en què a través del reforç positiu modelem una conducta per aconseguir la nostra meta, és a dir, millorar els comportaments de l’infant.
D’aquesta manera el modelament consisteix en què si en una situació donada una persona fa alguna acció que es seguida per un reforç positiu, és més probable que la persona faci això quan s’enfronti a situacions similars.
Aquesta tècnica està paral•lelament lligada a l’extinció de la conducta, ja que la transformació i modificació d’una conducta es desenvolupa conjuntament amb l’eliminació d’una altra.

Dos elements que cal tenir en compte són:

• Identificar els reforçadors que mantenen la conducta: si els nens se’n riuen d’ell quan fa alguna acció direm que l'infant no hi és.
• No prestar atenció a la conducta problema: no mantenir cap tipus de contacte visual, ni verbal.

Ex: Si el nen a través dels reforços aprèn a aixecar el braç quan vol parlar...
- Aprendrà a respectar el torn de paraula, escoltarà mentre li parlin i aprendrà a escoltar als altres.

3. Extinció de conductes

Eliminar l’atenció que actua com a reforçament positiu, això provocarà que l’infant es doni compte de què comportant-se d’aquesta manera no hi ha recompensa d’atenció. Així doncs, el que cal es esperar que de forma gradual deixi d’emetre aquestes conductes, intentant no prestar-li atenció.

Aspectes ha tenir en compte:

• No prestar atenció a la conducta-problema suposa no mantenir cap tipus de contacte verbal o visual amb l’infant.
• S’ha d’esperar que en els pròxims dies es produeixi un increment de la conducta-problema en freqüència, intensitat o duració. Això és positiu ja que indica que el nen ha captat el missatge.
• Si en aquest moment ens donem per vençuts, el nen tornarà a tenir el control del medi ràpidament.
• L’extinció pot provocar altres respostes negatives en el nen, perquè pot provar altres mètodes de cridar l’atenció i farà proves per tal de veure quina li funcioni.
• Cal ser constants, no cedir en cap moment
• L’extinció no s’ha d’aplicar en aquelles conductes que puguin suposa un mal físic per l’infant o per la persona que l’aplica.
• És molt interessant combinar l’extinció de la conducta amb el reforçament positiu d’una conducta alternativa desitjable.
  

Ex: Si l’infant està tota l’estona parlant perquè vol respondre la qüestió que està plantejant la mestra.
- La mestra no li fa cas i li remarca: No et faré cas fins que no aixequis el braç. A continuació, l’infant aixecarà el braç i la mestra el deixarà parlar.

4. Temps fora

Consisteix en la supressió rotunda de l’oportunitat d’obtenir reforçament positiu durant un determinat període de temps. També es coneix amb el nom d’aïllament social perquè el nen és enviat a un medi restringit, menys reforçant durant uns minuts. Normalment, tants minuts com anys tingui el nen. Així, el nen surt de la situació social i s’ha de situar a un espai el més neutre possible on no es pugui distreure en cap moment.
La conseqüència d’aquesta tècnica és que les conductes reforçades s’incrementaran i es reduiran les conductes no reforçades.

Aspectes ha tenir en compte:

• El lloc d’aïllament no ha de ser atractiu per l’infant ni ha d’estar molt allunyat.
• La duració del temps fora ha de ser relativament breu. La regla orientadora amb nens molt petits és un minut per edat de l’infant.
• Evitar qualsevol reforçament mentre es desplaça cap al lloc neutre, quan s’hi troba ni quan en torna.
• Cal reforçar positivament conductes alternatives adequades.
  
  

Ex: Quan el nen pega o molesta amb freqüència als companys...
- L’aïllem al racó del mirall sense replicar-li, mirar-lo ni dir-li res.

Per últim, us proposo una tècnica que no s’hauria d’utilitzar ja que...

***Càstig***

És un mètode per tal de poder reduir la força d’una conducta o resposta. Consisteix en un estímul que debilita o suprimeix la resposta a la qual segueix. En aquest cas, es suprimeix la conducta de forma total però momentània ja que és possible que torni a manifestar aquests comportaments més endavant. Cal que el càstig sigui constructiu, és a dir, que aprengui que allò que ha fet no s’ha de tornar a fer i per tant ho ha d’arreglar.

Ex: Quan l’infant vol veure aigua, la mestra no li deixa i li cau la botella a terra. Llavors està tot el terra mullat.
- La mestra s’enfada, el castiga dient-li que recolleixi tota l’aigua amb la fregona. Després parla amb ell per tal de reflexionar sobre el tema.

Així doncs, cal informar a tots els agents educatius i socials que tracten amb el subjecte de les diferents tècniques que s’utilitzen per modificar conductes i també cal que encara reflexionem molt sobre el càstig i la seva utilització en la nostra societat.

Petites estratègies, grans resultats...

El bloc 4 de l’assignatura es desenvolupa mitjançant el temari d’altres dificultats que poden presentar diversos alumnes als quals els pertorba l’aprenentatge de nous continguts. Estem parlant dels trastorns i problemes de conducta que tenen alguns alumnes i es manifesten com a dificultats associades a l’aprenentatge. Alguns exemples d’aquests podrien ser: el trastorn antisocial, el TDAH o el Trastorn negativista desafiant.

Aquests trastorns s’han de diagnosticar quan abans millor i si no estan diagnosticats cal que per part dels mestres i les famílies hi hagi una bona intervenció per tal d’intentar millorar les seves conductes, respostes, comportaments. Per això, tot seguit us mostro una sèrie de petites estratègies que ens poden ajudar a aconseguir grans resultats amb infants.

• Elogiar conductes concretes totalment normalitzades i adequades.
  o Felicitar-lo/a quan faci coses bé per petites que siguin.
  o De forma sincera i vertadera.
  o A través del reforç social. (tots els alumnes/família en surtin beneficiats)
• Ignorar o no prestar l’atenció al comportament inadequat del/a nen/a.
• Utilitzar un llenguatge positiu.
• Donar-li dues opcions que porten a un mateix resultat.
• Intentar evitar els càstigs.
• Anticipar les accions problemàtiques.
• Dedicar-li més temps, mimar-lo/a més.
• Supervisar-lo/a sense que se n’adoni.
• Apropar-se a ell/a amb ganes d’ajudar-lo/a.
• La música com a fil conductor.
• Reorganització de l’aula, canvis de lloc on s'asseu.
• Aconsellar als pares que l’apuntin a activitats extraescolars.
• Continuïtat de les tècniques introduïdes.
• Per millorar l’autoestima i l’autoconcepte de l'infant cal...
  o Accepta’l, estima’t més al teu/a alumne/a, fill/a.
  o Descobreix els seus interessos i comparteix-los.
  o Confia en ell/a i amb què ho pot fer bé.
  o Tenir bona comunicació amb ell/a.
  o Remarcar la idea que no és un nen dolent/a.
  o Donar-li càrrecs o responsabilitats (sobretot si impliquen moviment).

D’aquesta manera, el que pretenc es proporcionar i combatre accions i conductes que desenvolupen aquests tipus d’infants tot realitzant intervencions adequades i ajustades a cadascun d’elles. A més, aquestes serveixen com a ajudes i suports per pares i mares i mestres que tenen infants com aquests a l'aula.

Treballem la motivació perquè els nostres alumnes aprenguin amb més qualitat.

Bon dia companys i companyes,

Últimament, en les darreres classes hem parlat bastant de la motivació que cal que tinguin els alumnes per tal d'aprendre a llegir i a escriure. En aquest espai vull fer una petita reflexió sobre el tema per tal de remarcar la importància que té que els nostres alumnes estiguin motivats per poder treballar de forma significativa i funcional per aquests.

La motivació desenvolupa aquell interès que té l'alumne pel seu propi aprenentatge i per activitats que el condueixen a aquest. L'interès es pot adquirir, mantenir o augmentar en funció dels elements intrínsecs (característiques individuals de l'alumne, expectatives de futur...) i dels extrínsecs (ambient de l'aula, relació amb els altres companys...).

Per aconseguir això, cal que els professionals de l'ensenyament estiguin totalment formats a través de diversos cursos o assessoraments per tal que aquests es plantegin un triple objectiu en la seva acció motivadora que es desenvolupa dia a dia amb els seus alumnes.

Aquests triple objectiu, que tot psicopedagog cal que el segueixi com a màxima de l'ensenyament de la motivació, fa referència a què, el docent ha de:


**Suscitar l'interés dels alumnes animant-los constantment.

**Dirigir i mantenir l'esforç i l'interès per continuar treballant.

**Aconseguir l'objecitu de l'aprenentatge fixat.

El docent a més, cal que tingui en compte que cada alumne es motiva per raons diferents i cal que aquestes les tingui controlades per tal d'arribar a tots els alumnes per igual de forma profunda.

La motivació dels alumnes ve donada per diversos factors i elements que els docents i la família han d'utilitzar per tal d'augmentar-la. Per això, acabo facilitant-vos una presentació en la qual trobareu una sèrie d'estratègies útils per motivar els alumnes per la lectura. Aquesta proposta ens ofereix diverses eines teòriques i pràctiques per tal de duu a terme exercicis per treballar la motivació amb els alumnes des de l'escola i des de casa.

• http://www.slideshare.net/sylvia.michelle/estrategias-de-motivacin-para-la-lectura

Bé doncs, a veure que en penseu de tot això... ha comentar s'ha dit!!!!

Quina via és més adequada per poder llegir?

Bona tarda seguidors i seguidores,

Avui us tinc preparada una notícia interessant, fa referència a les dues vies d’accés a la lectura. El dilema està: quina de les dues és més efectiva i exhaustiva per aprendre a llegir?

Primer de tot cal, recordar en què consisteixen les dues vies d’accés. Coltheart i Rastle les defineixen així:

• La Via fonològica: basada en les unitats de processament menors, per tant, en els grafemes o grups de grafemes. En aquesta hi ha un conversió del grafema a fonema.
• La Via lèxica: basada en les unitats de processament, és a dir, en les paraules.

A classe hem parlat moltíssim sobre aquestes dues vies les quals ens permeten accedir a la lectura, però avui us vull presentar els passos que segueixen els nostres cervells segons utilitzin una via o una altra. Aquestes són:

• Passos per llegir mitjançant la via fonològica:
• Sistema d’anàlisi visual.
• Sistema de conversió grafema – fonema en el qual es transformen les lletres en grafemes i hi ha un procediment d’assemblatge a través del qual es desenvolupa l’agrupació sil•làbica per ser pronunciada com un únic programa articulatori.

• Passos per llegir mitjançant la via lèxica:
• Sistema d’anàlisi visual: analitza l’estímul escrit i produeix una seqüència de lletres abstractes.
• Anàlisi del lèxic ortogràfic d’entrada a través de la memòria específica que registra representacions ortogràfiques de totes les paraules familiars al subjecte.
• Sistema semàntic que s’activa si la seqüència de lletres abstractes corresponen a una paraula coneguda, seguidament, aquest li atorga un significat.
• Lèxic fonològic de sortida fa referència a la representació fonològica abstracta de la paraula, a la construcció de cadenes fonèmiques i a la transcripció fonètica per articular la sortida verbal.

Cal dir que si hi ha algun tipus de problema o dificultat en alguna d’aquestes dues vies els subjectes poden patir diverses alteracions en la lectura o en l’escriptura. Per exemple:
Alteracions en la lectura: tot tipus de dislèxies i alèxia.
Alteracions en l’escriptura: diversos tipus de disgrafies i altres alteracions.

Per últim, cal donar una resposta clara i concisa sobre la pregunta amb la qual he iniciat aquesta publicació: Quina via és més adequada per poder llegir?

La resposta d’aquesta fa referència a què un bon lector i expert en la lectura i escriptura cal que utilitzi alternativament i complementàriament les dues vies d’accés al lèxic ja que, per exemple, en els moments que conegui les paraules que va llegint ho pot realitzar a través de la via lèxica, llegint la paraula com un tot. En canvi, si llegeix paraules que no coneix, poc freqüents o molt llargues pot usar la via fonològica que li permet associar cada grafema amb els fonemes corresponents.

Gràcies per tot i bona Setmana Santa amics i amigues.

P.D. Si voleu més informació podeu consultar aquest enllaç, què és d'on he extret informació per dissenyar la publicació:

http://www.scribd.com/doc/21023568/Modelo-de-La-Doble-Ruta