dimarts, 4 maig de 2010

Les tècniques de modificació de conducta.

Bon dia seguidors i seguidores,
A continuació us presento una sèrie d’estratègies pròpies, constructives i útils referents a la modificació de conducta. N’hi ha moltes més, però després d’haver buscat per els diferents webs, portals d’Internet i bibliografia, he decidit quedar-me amb les 4 tècniques més potents, les més utilitzades per professionals, famílies i subjectes. Aquestes són:

1. Reforç positiu


És un procediment per incrementar la força d’una resposta o la probabilitat de què passi determinat comportament.
Un reforçador positiu és un estímul que augmenta la probabilitat que passi una resposta. Per tant, si reforcem una resposta amb un estímul molt fort aconseguirem que l’infant realitzi el comportament que desitgem.
En aquests moments, la recompensa, és a dir, aquella acció o objecte que l’infant identifica com a satisfactori i que li dona plaer, és passar una estona amb l’infant i ajudar-lo a fer la fitxa prestant atenció a la conducta desitjada i restant importància a la conducta no desitjada.
En aquest apartat cal fer al•lusió als diferents tipus de reforçadors:

  • Socials: Compost per expressions verbals positives com els elogis, lloances, felicitacions, frases d’ànim (molt bé, bona idea, continua així...); expressions facials (somriure, fer l’ullet, mirar...); contactes físics (abraçades, petons...), altres aspectes (escoltar amb atenció, caminar junts...).
  • Materials: Productes consumibles com fruits secs, golosines o begudes. Són coses que tinguin valor pel propi infant.
  • D’activitat: El reforçador és la realització d’una conducta que li doni plaer a l’infant. Un exemple: explicar un conte conjuntament la mestra i l’infant.
  • De fitxes: economia de fitxes, serveix per tenir un control estricte sobre un determinat ambient, en aquest cas la classe, per tal de controlar les conductes d’una persona o del grup.

A continuació us presento una sèrie de Passos a seguir per tal d’implementar un bon programa de reforçament positiu:
I. Especificar amb precisió la conducta a modificar.
II. Identificar reforçadors eficaços.
III. Administrar els reforçadors immediatament després de realitzar la conducta desitjada.
IV. Aplicar de forma descendent els reforçadors per ajustar-se al programa.

Ex: Si l’infant vol anar a beure aigua i ara toca fer la fitxa li podem dir...
- Primer mirem aquesta fitxa que cal fer, t’ajudo a fer-la i després et deixaré anar a beure aigua.


2. Modelament


Aquesta tècnica consisteix en què a través del reforç positiu modelem una conducta per aconseguir la nostra meta, és a dir, millorar els comportaments de l’infant.
D’aquesta manera el modelament consisteix en què si en una situació donada una persona fa alguna acció que es seguida per un reforç positiu, és més probable que la persona faci això quan s’enfronti a situacions similars.
Aquesta tècnica està paral•lelament lligada a l’extinció de la conducta, ja que la transformació i modificació d’una conducta es desenvolupa conjuntament amb l’eliminació d’una altra.

Dos elements que cal tenir en compte són:

  • Identificar els reforçadors que mantenen la conducta: si els nens se’n riuen d’ell quan fa alguna acció direm que l'infant no hi és.
  • No prestar atenció a la conducta problema: no mantenir cap tipus de contacte visual, ni verbal.


Ex: Si el nen a través dels reforços aprèn a aixecar el braç quan vol parlar...
- Aprendrà a respectar el torn de paraula, escoltarà mentre li parlin i aprendrà a escoltar als altres.


3. Extinció de conductes


Eliminar l’atenció que actua com a reforçament positiu, això provocarà que l’infant es doni compte de què comportant-se d’aquesta manera no hi ha recompensa d’atenció. Així doncs, el que cal es esperar que de forma gradual deixi d’emetre aquestes conductes, intentant no prestar-li atenció.

Aspectes ha tenir en compte:

  • No prestar atenció a la conducta-problema suposa no mantenir cap tipus de contacte verbal o visual amb l’infant.
  • S’ha d’esperar que en els pròxims dies es produeixi un increment de la conducta-problema en freqüència, intensitat o duració. Això és positiu ja que indica que el nen ha captat el missatge.
  • Si en aquest moment ens donem per vençuts, el nen tornarà a tenir el control del medi ràpidament.
  • L’extinció pot provocar altres respostes negatives en el nen, perquè pot provar altres mètodes de cridar l’atenció i farà proves per tal de veure quina li funcioni.
  • Cal ser constants, no cedir en cap moment
  • L’extinció no s’ha d’aplicar en aquelles conductes que puguin suposa un mal físic per l’infant o per la persona que l’aplica.
  • És molt interessant combinar l’extinció de la conducta amb el reforçament positiu d’una conducta alternativa desitjable.

Ex: Si l’infant està tota l’estona parlant perquè vol respondre la qüestió que està plantejant la mestra.
- La mestra no li fa cas i li remarca: No et faré cas fins que no aixequis el braç. A continuació, l’infant aixecarà el braç i la mestra el deixarà parlar.



4. Temps fora


Consisteix en la supressió rotunda de l’oportunitat d’obtenir reforçament positiu durant un determinat període de temps. També es coneix amb el nom d’aïllament social perquè el nen és enviat a un medi restringit, menys reforçant durant uns minuts. Normalment, tants minuts com anys tingui el nen. Així, el nen surt de la situació social i s’ha de situar a un espai el més neutre possible on no es pugui distreure en cap moment.
La conseqüència d’aquesta tècnica és que les conductes reforçades s’incrementaran i es reduiran les conductes no reforçades.

Aspectes ha tenir en compte:

  • El lloc d’aïllament no ha de ser atractiu per l’infant ni ha d’estar molt allunyat.
  • La duració del temps fora ha de ser relativament breu. La regla orientadora amb nens molt petits és un minut per edat de l’infant.
  • Evitar qualsevol reforçament mentre es desplaça cap al lloc neutre, quan s’hi troba ni quan en torna.
  • Cal reforçar positivament conductes alternatives adequades.

Ex: Quan el nen pega o molesta amb freqüència als companys...
- L’aïllem al racó del mirall sense replicar-li, mirar-lo ni dir-li res.

Per últim, us proposo una tècnica que no s’hauria d’utilitzar ja que...


***Càstig***

És un mètode per tal de poder reduir la força d’una conducta o resposta. Consisteix en un estímul que debilita o suprimeix la resposta a la qual segueix. En aquest cas, es suprimeix la conducta de forma total però momentània ja que és possible que torni a manifestar aquests comportaments més endavant. Cal que el càstig sigui constructiu, és a dir, que aprengui que allò que ha fet no s’ha de tornar a fer i per tant ho ha d’arreglar.

Ex: Quan l’infant vol veure aigua, la mestra no li deixa i li cau la botella a terra. Llavors està tot el terra mullat.
- La mestra s’enfada, el castiga dient-li que recolleixi tota l’aigua amb la fregona. Després parla amb ell per tal de reflexionar sobre el tema.


Així doncs, cal informar a tots els agents educatius i socials que tracten amb el subjecte de les diferents tècniques que s’utilitzen per modificar conductes i també cal que encara reflexionem molt sobre el càstig i la seva utilització en la nostra societat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada