Tests i proves que ens ajuden a diagnosticar la dislèxia.

Bona tarda senyors i senyores!

Avui torno a portar-vos notícies fresques sobre la dislèxia. La informació que us presento l'he extret a través de la visita de diferents espais web i la consulta dels apunts d'altres assignatures ja realitzades anteriorment. Així doncs, us proporcionaré elements útils per tal de realitzar el diagnòstic de la dislèxia. Però, primer de tot cal definir-la com una dificultat d'aprenentatge de lectura, escriptura o càlcul que tenen els nens i perdura al llarg de tota la vida.

D'aquesta manera, a través de les informacions extretes he confeccionat una llista de proves i/o tests que podrien ser útils per detectar la dislèxia o si més no per confirmar aquesta DA. A classe, anteriorment, ja hem parlat que, fins ara, no hi ha una prova específica que determini si un infant té dislèxia o no, però les que us presento a continuació ens poden ajudar a realitzar el diagnòstic.

• Wippsi, Wisc-IV i/o Wais (Escala d'Intel·ligència de Wechsler), test que proporciona el QI de la persona i dóna àmplia informació a nivell cognitiu.
• Inventari de desenvolupament de Batelle, és una escala de desenvolupament que avalua les capacitats de llenguatge, motriu, adaptativa, cognitiva i personal-social.
• TALE o TALEC (Test d'Anàlisi de Lectura i Escriptura en Castellà o Català), permet analitzar detalladament per nivells d'edat els problemes de lectoescriptura relacionat amb: lletres, síl·labes, lectura, comprensió lectora, dictat, redactat...
• PROLEC o PROESC, test centrats amb la lectura i l'escriptura que pretenen donar respostes a infants de més edats que la prova anterior.
• ITPA (Test Illinois d'Aptituds Psicolingüístiques), és un tests de major incidència de problemes de llenguatge.
• Lateralitat Usual de Marguerite Auzias, que valorar la lateralitat.

Aquest llistat de proves i tests podria augmentar o disminuir de nombre segons cada cas determinat ja que ja sabem que la dislèxia és una dificultat d'aprenentatge molt àmplia, específica i personalizada de cada cas.

Arran d'aquesta publicació us animo a plantejar noves proves que us han estat útils per realitzar el diagnòstic d'aquesta DA. Gràcies a tots!!!!

• A dia d'avui, 5 de març de 2010 m'agradaria ampliar aquesta publicació del blog referenciant altres proves que podríem passar a un nen/a amb dislèxia. El que pretenc és donar la màxima informació a tots i totes les seguidores del bloc per tal de que aquests/es tinguin prou elements per triar les proves adequades a passar segons cada cas individualitzat.

Aquestes proves són les següents:

• Test fonològic específic.
• Test d'Identificació d'Objectes (PEABODY).
• Test de Vocabulari de Boston.
• Continous Permormance Test (CPT).
• Qüestionari per valorar l'atenció (Conners).
• Qüestionari per valorar el perfil psicopatològic.

La història de la Sara, sovint un cas freqüent a les escoles?

Bon dia seguidors del Blogger,

Avui us presentaré informacions interessants referides amb la temàtica del bloc 1 de l'assignatura Dificultats d'Aprenentatge. En aquest primer apartat, hem tractat a classe i parlat sobre el concepte de Dificultats d'Aprenentatge (DA) i la relació que ha tingut aquest terme amb la dislèxia. Així doncs, m'he posat a la xarxa a buscar notícies i he trobat el cas de la Sara. Aquest m'ha semblat interessant i funcional per treballar el concepte.

Feu-hi una ullada sius plau...

http://www.psicopedagogia.com/aprendizaje

Un cop llegida la història de la Sara, que seria possible que alguns de nosaltres tinguéssim un cas igual o similar a l'aula, l'espai web ens la presenta com una alumna amb problemes d'aprenentatge que està supeditada a una avaluació per part dels mestres i altres professionals, després de tenir el consentiment dels pares.

A la Sara, una nena llesta i hàbil, li costa llegir i escriure. El problema el van detectar i li van realitzar una valoració psicopedagògica. Arran d'aquest fet l'escola li ha proporcionat ajuda addicional duta a terme per part d'un especialista de lectura i un mestre de suport. Aquesta tasca es realitza fora de l'aula.

D'aquesta manera m'agradaria destacar dos aspectes rellevants que ens proporciona el web:

• En primer lloc, remarcar la importància que té l'escola al moment de detectar una DA. El tutor i altres mestres de suport que té la Sara, han estat els primers agents educatius en detectar el problema, han proporcionat ajuda a la família i han desenvolupat estratègies perquè l'alumna millori i progressi.
• En segon lloc, els recursos i opcions interessants que desenvolupa aquesta web. Aquest espai virtual ens proporciona informació sobre què són les DA, concepte significatiu i primordional del primer bloc i algunes senyals per detectar als alumnes DA. Aquesta pàgina, a més, ens dóna informació sobre consells importants pels pares i mestres que tinguin fills/es i/o alumnes amb DA. També proporciona recursos interessants i referències d'associacions o organitzacions sobre el tema.

Per últim, m'agradaria fer una crítica referent amb el treball que realitzen amb la Sara. Penso que com a professional i futura psicopedagoga, també haurien de fer una tasca paral·lela amb la Sara a l'aula, incloent-la de manera progressiva i contínua a la classe i disminuint el treball fora de l'aula. D'aquesta manera la Sara es sentiria més vinculada amb els seus companys i inclusivament integrada a la classe.

Bé, doncs això és tot per avui. Consulteu el tema de la Sara i reflexioneu sobre aquest cas perquè potser a la vostra aula teniu alumnat amb aquestes característiques i encara no heu detectat alguna DA. Gràcies!!!

Aprenentatge cooperatiu: la importància de la concepció constructivista

Bon dia amics i amigues,

Fins ara, a classe hem estat treballant l'Aprenentatge cooperatiu com una bona pràctica educativa per tal que els alumnes aprenguin nous coneixements. Encara que, penso que a classe no hem tingut massa en compte la metodologia d'Ensenyament-Aprenentatge que ha de seguir el mestre per tal que aquestes noves informacions i coneixements s'interioritzin de forma constructiva i significativa i no pas de manera repetitiva i mecànica.

Abans de reflexionar sobre el tema, m'agradaria tenir en compte la definició del constructivisme com una concepció que...

• parteix del que sap i fa la persona a l'hora de conèixer i aprendre continguts nous.
• integra principis procedents de diferents fonts, un cop han estat reinterpretats a partir de la consideració de la naturalesa, les funcions i les característiques pròpies de les pràctiques escolars.
• pretén oferir un marc global de referència útil, coherent i articulat, per tractar problemes escolars.

Així doncs, aquestes informacions són útils però més ho seran les que ara us presentaré. Com a futurs psicopedagogs cal que tinguem en compte una sèrie de principis fonamentals d'actuació constructivistes els quals podríem desenvolupar en una sessió d'assessorament sobre el tema. També els podríem treballar a través d'un debat o xerrada per tal de relacionar aquesta concepció i l'aprenentatge cooperatiu. Aquests són:

• Tenir en compte els coneixements, experiències, representacions prèvies de els infants
• Sol·licitar la construcció de significats i no la reproducció del coneixement.
• Implicar l'aprenent en activitats d'observació, manipulació, experimentació, transformació, aplicació funcional... entorn els continguts d'aprenentatge.
• Considerar els conflictes i controversies com a factors promotors dels canvis.
• Implicar a l'alumnat en tasques d'interacció cooperativa amb els iguals.
• Oferir ajudes ajustades a cada alumne segons el seu ritme d'aprenentatge.
• Atorgar un paper central al llenguatge com a instrument mediador en la construcció del coneixement.
• Partir de les expectatives, motivacions i autoconcepte dels infants.

Així doncs, podríem utilitzar aquestes estratègies per treballar-les amb els mestres desmotivats o per convencer-los que seguint aquests passos podrien ensenyar de millor manera als seus alumnes.

Per últim només voldria plantejar... Si com a psicopedagogs o psicòlegs promoguéssim i potenciéssim més als mestres l'aprenentatge cooperatiu i la metodologia constructivista, creieu que l'educació funcionaria millor? Obtindríem millors resultats? Per què a l'educació infantil es treballa d'aquesta manera i no es continua en altres etapes posteriors?

Reflexioneu sius plau, REFLEXIONEU SOBRE EL TEMA!!!!

Referències bibliogràfiques de bones pràctiques d’escola inclusiva.

Bon dia seguidors i seguidores del món dels blogs,

Avui us tinc preparada bibliografia comentada significativa i escollida per Pere Pujolàs Maset i José Ramón Lago Martínez de diversos llibres potents de l'Escola Inclusiva. En aquesta es comenten moltes obres que parlen de les bones pràctiques de la inclusió a l'Escola. Concretament, en triaré dues d'obres:

ARNÁIZ SANCHEZ, P.(2003): Educación inclusiva: una escuela para todos. Màlaga. Aljibe.

Aquest llibre està dividit en dues parts:

1. En la primera, explica l'evolució de l'Educació Especial a través d'informacions sobre els seus orígens i desenvolupament. També fa referència als principis de normalització i integració escolars i a l'evolució de l'Educació Especial en el context espanyol.
2. En la segona part, parla de l'escola inclusiva, com un esglaó més en l'evolució de l'Educació Especial, caracteritzat per l'intent de superar les limitacions de la integració escolar. Realitza una reflexió sobre él fet de promoure una educació de qualitat per a tothom.

En resum, en aquesta obra s'hi desenvolupen els temes claus relacionats amb l'organització i el funcionament dels centres i les aules inclusives.

STAINBACK, S., STAINBACK, W. (1999): Aulas inclusivas. Madrid. Narcea.

Es tracta d'un llibre molt important pel que repecta a l'Educació Inclusiva, que no només reflexiona sobre què són l'educació i l'escola inclusiva, sinó que, sobretot, aporta una gran quantitat d'idees pràctiques per fer realitat una escola per a tothom.

Aquest està dividit en 3 parts:

1. Explica la filosofia de fons de l'obra: a les escoles i a les aules inclusives "els dons i els talents de cadascú (inclosos els dels alumnes tradicionalment definits per les seves discapacitats profundes o pel seu comportament crònicament molest) es reconeixen, s'estimulen i s'utilitzen tant com és possible. Això és així perquè cada persona és un membre important i valuós amb responsabilitats i una funció que ha d'exercir per donar suport als altres" (pàg.23)
2. Concreta els aspectes pràctics que fan referència a l'adaptació i a l'aplicació d'un currículum apte per a tot l'alumnat, siguin quines siguin les necessitats educatives que presenta.
3. Aporta aspectes complementaris, com ara la participació dels pares, l'aprenentatge per mitjà d'experiències en activitats comunitàries, les activitats extracurriculars i les característiques del currículum en les escoles inclusives.

En resum, aquest llibre és imprescindible per tots aquells que volem avançar cap a l'Escola Inclusiva.

Així doncs, ja ho sabeu, a més de trobar molts bons recursos a Internet també podeu endinsar-vos en la lectura d'algun d'aquests dos llibres per empapar-nos al màxim de la filosofia que hem de seguir per aconseguir l'Escola Inclusiva.

Treballem junts quan...

Bon dia companys i companyes,

Avui us tinc preparat un article molt potent sobre l'Aprenentatge cooperatiu. aquest el podreu trobar a través de la següent referència:

MARTÍ, E. (1997): "Trabajamos junts
cuando..." Cuadernos de Pedagogía, núm. 255. pàg 54-58.

Com ja vam dir a classe; per aprendre cooperativament no n'hi ha prou en agrupar taules i cadires, ajuntar a l'alumnat i posar-se a treballar per a què aprenguin millor.

Així doncs, l'Eduard Martí, realitza una reflexió sobre el que succeeix realment quan treballem junts. Aquest autor planteja diverses situacions que es poden duu a terme mentre els alumnes els tenim agrupats per tal d'analitzar quina és la dinàmica interna que es manifesta en aquests grups. D'aquesta manera, segons Martí, podem trobar-nos quatre tipus de dinàmiques:

1. Quan l'altre es pren com un referent, com un model.
2. Quan s'enfronten diferents punts de vista.
3. Quan es distribueixen rols.
4. Quan es comparteix per avançar.

Punt 1: Es crea una situació simultània en què cada alumne observa allò que fa el company. Per tant, aquest aprenentatge es dóna per imitació ja que es produeix una reproducció mecànica d'allò que fa l'altre.

Punt 2: Es basa en la distinció, l'oposició i la confrontació de diversos punts de vista. Està constituït per l'intercanvi d'idees, el joc d'argumentacions o la reconsideració del punt de vista abans defensat. Per desenvolupar aquest model cal que hi hagi una voluntat per trobar una solució tenint en compte allò que aporta l'altre.

Punt 3: Consisteix en repartir-se la càrrega cognitiva i afectiva que suposa haver de resoldre una tasca que requereix esforç. Els companys es reparteixen entre tots la responsabilitat i l'esforç que suposa abordar un treball.

Punt 4: El grup adopta una organització basada en la mutualitat i en l'esforç conjunt per arribar a una solució compartida entre tots. Aquesta interacció es basa en els processos en els quals els alumnes es regulen mútuament i comparteixen progressivament significats. Aquest fet és el fil conductor d'un vertader progrés difícilment realitzable sense l'ajuda dels altres.

Bé, després de conèixer les diferents postures que poden adquirir un grup entre iguals, quina d'elles creieu que és més adequada per tal que sorgeixi un bon i potent aprenentatge cooperatiu?

..... mmmMMmMmMmm.....

Doncs, SÍ, l'heu encertada. Seguir que molts de vosaltres abans de formular la pregunta ja pensàveu que l'última opció, el punt 4, era la resposta correcta i adequada.

Cal dir que en aquest model, els alumnes estableixen una vertadera construcció conjunta ja que exploren, proposen, rectifiquen, integren allò que diu el company, regulen les seves actuacions, argumenten les seves propostes per a què l'altre les entengui, etc. amb l'objectiu d'arribar a una meta comuna entre tots.

Per concloure la reflexió, cal dir que, el treball compartit és una forma d'organització que té l'avantatge de potenciar aspectes cognitius, psicològics, socioafectius, actitudinals i motivacionals, d'entre d'altres, molt positius per l'aprenentatge que són útils per tal de poder-se coordinar en una direcció comuna i per aconseguir, tots i totes, els objectius compartits.

Així doncs, per treballar de forma cooperativa amb altres docents i que aquests ho transmetin de forma dient a la seva aula, haurem de tenir en compte aquests aspectes perquè els nostres "alumnes" espremin al màxim les seves idees i construeixin entre tots un bon aprenentatge.

La LEC lluita per una escola inclusiva?

Uiiiii!!!! He presentat la temàtica general del bloc, però no m’he presentat a mi, la creadora d’aquest bloc. Sóc Montse Rovira Vidal i curso l’assignatura de Dificultats d’Aprenentatge i Intervenció Psicopedagògica. Sóc alumna de segon de Psicopedagogia a la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Bé, al gra! Us vull presentar un vídeo molt constructiu sobre la idea de l’escola inclusiva que presenta la LEC. Aquest vídeo està enregistrat a l’escola CEIP TABOR i el protagonista, Martí Saura, és un noi amb síndrome de Down que cursa 3r de Primària.

Els pares del Martí formen part de la Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva de Catalunya la qual està integrada per diverses entitats i persones que defensen un model d’escola en la qual convisquin junts els alumnes amb o sense discapacitats.

http://www.youtube.com/watch?v=Tl30QkSDefA

Després d’haver visualitzar el vídeo, veiem que planteja una gran qüestió: que la LEC defensi veritablement aquest model d’escola. Avui en dia, sabem que això no és així:

Article 81.4: Amb relació als alumnes amb necessitats educatives específiques, s’ha de garantir, prèviament a llur escolarització, l’avaluació inicial d’aquestes necessitats, l’elaboració d’un Pla Personalitzat i l’assessorament a cada família directament afectada. Aquests alumnes, un cop avaluades llurs necessitats educatives i els suports disponibles, si es considera que no poden ésser atesos en centres ordinaris, s’han d’escolaritzar en centres d’Educació Especial.

Com podem veure en aquest article, en el moment que l’escola no se’n pugui fer càrrec degut a les seves discapacitats doncs l’alumne s’haurà d’escolaritzar a un centre d’Educació Especial. La LEC, però, hauria d’exigir a les escoles que en la majoria dels casos d’alumnes amb dificultats d’aprenentatges, aquesta s’adapti a les seves necessitats de tal manera que això li permeti una inclusió escolar i no solament escolar sinó que això li permetrà, posteriorment, una inclusió social. En els casos més extrems caldrà una escolarització compartida o els alumnes amb problemàtiques molt severes seran atesos a centres d’Educació Especial.

Com remarca el vídeo, convivim junts, en aquest centre ja és possible però ara per ara als altres centres ordinaris el que cal és aprendre a conviure junts i això només serà possible si ho fem al costat d’un alumne amb algun tipus de discapacitat.

En el moment, en què haguem après a conviure amb la diversitat dels nostres alumnes estarem preparats per incloure a aquestes persones a la societat actual i els ajudarem a formar part de la nostra comunitat humana.

Bé doncs, Reflexionem... reflexionem sobre el tema!!!!!