Aprenentatge cooperatiu: la importància de la concepció constructivista

Bon dia amics i amigues,

Fins ara, a classe hem estat treballant l'Aprenentatge cooperatiu com una bona pràctica educativa per tal que els alumnes aprenguin nous coneixements. Encara que, penso que a classe no hem tingut massa en compte la metodologia d'Ensenyament-Aprenentatge que ha de seguir el mestre per tal que aquestes noves informacions i coneixements s'interioritzin de forma constructiva i significativa i no pas de manera repetitiva i mecànica.

Abans de reflexionar sobre el tema, m'agradaria tenir en compte la definició del constructivisme com una concepció que...

• parteix del que sap i fa la persona a l'hora de conèixer i aprendre continguts nous.
• integra principis procedents de diferents fonts, un cop han estat reinterpretats a partir de la consideració de la naturalesa, les funcions i les característiques pròpies de les pràctiques escolars.
• pretén oferir un marc global de referència útil, coherent i articulat, per tractar problemes escolars.

Així doncs, aquestes informacions són útils però més ho seran les que ara us presentaré. Com a futurs psicopedagogs cal que tinguem en compte una sèrie de principis fonamentals d'actuació constructivistes els quals podríem desenvolupar en una sessió d'assessorament sobre el tema. També els podríem treballar a través d'un debat o xerrada per tal de relacionar aquesta concepció i l'aprenentatge cooperatiu. Aquests són:

• Tenir en compte els coneixements, experiències, representacions prèvies de els infants
• Sol·licitar la construcció de significats i no la reproducció del coneixement.
• Implicar l'aprenent en activitats d'observació, manipulació, experimentació, transformació, aplicació funcional... entorn els continguts d'aprenentatge.
• Considerar els conflictes i controversies com a factors promotors dels canvis.
• Implicar a l'alumnat en tasques d'interacció cooperativa amb els iguals.
• Oferir ajudes ajustades a cada alumne segons el seu ritme d'aprenentatge.
• Atorgar un paper central al llenguatge com a instrument mediador en la construcció del coneixement.
• Partir de les expectatives, motivacions i autoconcepte dels infants.

Així doncs, podríem utilitzar aquestes estratègies per treballar-les amb els mestres desmotivats o per convencer-los que seguint aquests passos podrien ensenyar de millor manera als seus alumnes.

Per últim només voldria plantejar... Si com a psicopedagogs o psicòlegs promoguéssim i potenciéssim més als mestres l'aprenentatge cooperatiu i la metodologia constructivista, creieu que l'educació funcionaria millor? Obtindríem millors resultats? Per què a l'educació infantil es treballa d'aquesta manera i no es continua en altres etapes posteriors?

Reflexioneu sius plau, REFLEXIONEU SOBRE EL TEMA!!!!