Treballem junts quan...

Bon dia companys i companyes,

Avui us tinc preparat un article molt potent sobre l'Aprenentatge cooperatiu. aquest el podreu trobar a través de la següent referència:

MARTÍ, E. (1997): "Trabajamos junts
cuando..." Cuadernos de Pedagogía, núm. 255. pàg 54-58.

Com ja vam dir a classe; per aprendre cooperativament no n'hi ha prou en agrupar taules i cadires, ajuntar a l'alumnat i posar-se a treballar per a què aprenguin millor.

Així doncs, l'Eduard Martí, realitza una reflexió sobre el que succeeix realment quan treballem junts. Aquest autor planteja diverses situacions que es poden duu a terme mentre els alumnes els tenim agrupats per tal d'analitzar quina és la dinàmica interna que es manifesta en aquests grups. D'aquesta manera, segons Martí, podem trobar-nos quatre tipus de dinàmiques:

1. Quan l'altre es pren com un referent, com un model.
2. Quan s'enfronten diferents punts de vista.
3. Quan es distribueixen rols.
4. Quan es comparteix per avançar.

Punt 1: Es crea una situació simultània en què cada alumne observa allò que fa el company. Per tant, aquest aprenentatge es dóna per imitació ja que es produeix una reproducció mecànica d'allò que fa l'altre.

Punt 2: Es basa en la distinció, l'oposició i la confrontació de diversos punts de vista. Està constituït per l'intercanvi d'idees, el joc d'argumentacions o la reconsideració del punt de vista abans defensat. Per desenvolupar aquest model cal que hi hagi una voluntat per trobar una solució tenint en compte allò que aporta l'altre.

Punt 3: Consisteix en repartir-se la càrrega cognitiva i afectiva que suposa haver de resoldre una tasca que requereix esforç. Els companys es reparteixen entre tots la responsabilitat i l'esforç que suposa abordar un treball.

Punt 4: El grup adopta una organització basada en la mutualitat i en l'esforç conjunt per arribar a una solució compartida entre tots. Aquesta interacció es basa en els processos en els quals els alumnes es regulen mútuament i comparteixen progressivament significats. Aquest fet és el fil conductor d'un vertader progrés difícilment realitzable sense l'ajuda dels altres.

Bé, després de conèixer les diferents postures que poden adquirir un grup entre iguals, quina d'elles creieu que és més adequada per tal que sorgeixi un bon i potent aprenentatge cooperatiu?

..... mmmMMmMmMmm.....

Doncs, SÍ, l'heu encertada. Seguir que molts de vosaltres abans de formular la pregunta ja pensàveu que l'última opció, el punt 4, era la resposta correcta i adequada.

Cal dir que en aquest model, els alumnes estableixen una vertadera construcció conjunta ja que exploren, proposen, rectifiquen, integren allò que diu el company, regulen les seves actuacions, argumenten les seves propostes per a què l'altre les entengui, etc. amb l'objectiu d'arribar a una meta comuna entre tots.

Per concloure la reflexió, cal dir que, el treball compartit és una forma d'organització que té l'avantatge de potenciar aspectes cognitius, psicològics, socioafectius, actitudinals i motivacionals, d'entre d'altres, molt positius per l'aprenentatge que són útils per tal de poder-se coordinar en una direcció comuna i per aconseguir, tots i totes, els objectius compartits.

Així doncs, per treballar de forma cooperativa amb altres docents i que aquests ho transmetin de forma dient a la seva aula, haurem de tenir en compte aquests aspectes perquè els nostres "alumnes" espremin al màxim les seves idees i construeixin entre tots un bon aprenentatge.