Uiiiii!!!! He presentat la temàtica general del bloc, però no m’he presentat a mi, la creadora d’aquest bloc. Sóc Montse Rovira Vidal i curso l’assignatura de Dificultats d’Aprenentatge i Intervenció Psicopedagògica. Sóc alumna de segon de Psicopedagogia a la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Bé, al gra! Us vull presentar un vídeo molt constructiu sobre la idea de l’escola inclusiva que presenta la LEC. Aquest vídeo està enregistrat a l’escola CEIP TABOR i el protagonista, Martí Saura, és un noi amb síndrome de Down que cursa 3r de Primària.
Els pares del Martí formen part de la Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva de Catalunya la qual està integrada per diverses entitats i persones que defensen un model d’escola en la qual convisquin junts els alumnes amb o sense discapacitats.
http://www.youtube.com/watch?v=Tl30QkSDefA
Després d’haver visualitzar el vídeo, veiem que planteja una gran qüestió: que la LEC defensi veritablement aquest model d’escola. Avui en dia, sabem que això no és així:
Article 81.4: Amb relació als alumnes amb necessitats educatives específiques, s’ha de garantir, prèviament a llur escolarització, l’avaluació inicial d’aquestes necessitats, l’elaboració d’un Pla Personalitzat i l’assessorament a cada família directament afectada. Aquests alumnes, un cop avaluades llurs necessitats educatives i els suports disponibles, si es considera que no poden ésser atesos en centres ordinaris, s’han d’escolaritzar en centres d’Educació Especial.
Com podem veure en aquest article, en el moment que l’escola no se’n pugui fer càrrec degut a les seves discapacitats doncs l’alumne s’haurà d’escolaritzar a un centre d’Educació Especial. La LEC, però, hauria d’exigir a les escoles que en la majoria dels casos d’alumnes amb dificultats d’aprenentatges, aquesta s’adapti a les seves necessitats de tal manera que això li permeti una inclusió escolar i no solament escolar sinó que això li permetrà, posteriorment, una inclusió social. En els casos més extrems caldrà una escolarització compartida o els alumnes amb problemàtiques molt severes seran atesos a centres d’Educació Especial.
Com remarca el vídeo, convivim junts, en aquest centre ja és possible però ara per ara als altres centres ordinaris el que cal és aprendre a conviure junts i això només serà possible si ho fem al costat d’un alumne amb algun tipus de discapacitat.
En el moment, en què haguem après a conviure amb la diversitat dels nostres alumnes estarem preparats per incloure a aquestes persones a la societat actual i els ajudarem a formar part de la nostra comunitat humana.
Bé doncs, Reflexionem... reflexionem sobre el tema!!!!!
Bones Montse et felicito per les reflexions i per l'enllaç que has trobat que ha estat molt encertat! En aquest cas l'enllaç ens mostra una realitat idílica de l'inclusió encara que en realitat ens falta molt per arribar-hi però estem en l'intent!
ResponEliminaFins aviat Maria!!!
Bon dia Montse,
ResponEliminaTal i com dius, és un tema controvertit. Jo crec que l´aposta és per un model inclusiu, tot i que la formulació de l' article que comentes pot ser és equívoca.
Segueix així.
Professor.
Bon dia,
ResponEliminaDoncs potser hi ha hagut un problema de llenguatge a l'hora de redactar l'article perquè la meva visió és tenir com a exemple, com a bona pràctica, aquesta escola per tal d'obtenir un model a seguir.
Si les escoles tenim aquest tipus d'exemples ens serà més fàcil iniciar el "canvi" d'idees aproximant cada vegada més les nostres institucions educatives cap a una postura més integradora i inclusiva de tot l'alumnat.
De totes maneres, gràcies per l'aclaració!